Durant la primavera de 2011 una desena de veïns i veïnes de Castellar-l’Oliveral consideraren que era el moment de reprendre el seu tradicional Cant de la Carxofa, que havia deixat de celebrar-se 25 anys enrere. I, a l’efecte, fundaren l’Associació Amics de la Carxofa de Castellar-l’Oliveral, dedicada a treballar perquè aquella manifestació musical i poètica –tan solemne i característica de la comarca de l’Horta– tornara a sonar cada any davant de la parròquia de la Mare de Déu de Lepant, com així fou.

Ara, per a festejar el desé aniversari de la recuperació d’un acte tan carismàtic, l’Associació ha donat un nou pas i ha editat un magnífic llibre que, amb el títol El Cant de la Carxofa de Castellar-l’Oliveral, es presentarà al públic aquest divendres, festivitat de Sant Jordi. Així, el volum –que és fruit de l’esforç, l’entusiasme i la tenacitat de Manuel Puchades i Matilde Llop, i de tots els membres de la Junta Directiva– recull nombroses dades i fotografies que evidencien la importància històrica d’un cant que s’hi documenta des del segle XIX.

En aquest sentit, resulta ben expressiva la genial crònica de l’acte que, en agost de 1896, realitzà Carolina de Soto, una escriptora castellana d’origen andalús que, atònita davant d’un artefacte que mai no havia contemplat, el descrigué com «una especie de farola colosal cubierta con una funda de percalina verde» des d’on un xiquet «entonó un himno tiernísimo». L’estudi també explica que, durant la major part del segle XX, la representació s’hi mantingué gràcies a la perseverança dels clavaris del Crist del Refugi. I que l’objectiu és «que les noves generacions continuen conservant-la i millorant-la», tal com afirma Esperanza Minguet, presidenta de l’Associació.

Tot això i més trobareu a El Cant de la Carxofa de Castellar-l’Oliveral, una publicació que ha sigut possible gràcies al patrocini de la Cooperativa Elèctrica de Castellar i l’Ajuntament de València. I que les autoritats autonòmiques haurien de llegir amb interés i atenció, junt a tots els treballs que darrerament s’han publicat al voltant de les carxofes que s’entonen a d’altres barris i municipis valencians. Si ho fan així, segur que hi trobaran motius més que suficients per a declarar el conjunt d’aquestes representacions artístiques centenàries –que enllacen directament amb el Misteri d’Elx– com a Bé d’Interés Cultural.