"Incloure al professorat d’escoles de música en el pla de vacunació és prioritari"

Per a la presidenta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Daniela González, «resulta francament injustificable que al mateix temps que les nostres societats musicals són reconegudes com a Manifestació representativa del patrimoni cultural, van ser declarades Bé d’Interés Cultural, i són reconegudes com el primer agent cultural de la Comunitat Valenciana, el professorat que integra este moviment siga discriminat d’aquesta manera. Sabem que a altres comunitats autònomes els docents d’escoles de música sí han estat inclosos en el plans de vacunació docents, però a la Comunitat Valenciana, paradoxalment, passa tot el contrari».

«De forma anticipada, la Federació va començar a principis de març sol·licitant, tant a la Conselleria de Sanitat com a la Conselleria d’Educació, la inclusió dels més de 5.000 professors que integren la xarxa educativa de les societats musicals en el pla de vacunació docent. Fins a hores d’ara ningú ha tingut en consideració que les nostres societats musicals i les seues escoles de música són entitats sense ànim de lucre, no municipals com a altres regions, i això no pot ser motiu suficient per a que els nostres professors siguen tractats de forma diferent als dels conservatoris o els d’altres ensenyaments no reglats».

Junt a la Presidenta, abordem el tema des de distintes òptiques dins del col·lectiu per a entendre la situació.

Com es va rebre entre els professionals de la seua escola la notícia que -de moment- els professors de música es queden fora del pla de vacunació.

Ana Sánchez. Presidenta de la SM Canet i professional sanitària: Els professors es van sentir molt enfadats. Se senten discriminats i nosaltres com a directius també. Ens sentim molt preocupats per la situació, ja que tenim al nostre càrrec a 22 / 23 professors que fan classes diàriament a xiquets, moltes vegades sense mascareta per l’exigència d’instruments com els de vent.

Fernando Bodí. Professor de les escoles de Juventuts Musicals de la Vall d’Albaida: va ser com una bomba. És una llàstima que ens consideren d’aquesta manera. En altres països sí que estan vacunant als professors del nostre col·lectiu. També crec que no es pot fer diferència entre els professors de conservatori i les escoles de música, el treball és el mateix.

Maite Agulles. Gestora de l’escola de música de UM Dénia: Ens sentim insultats. Ens han separat de la resta de gremis educatius sense raó, convertint-nos en professors de segona que no estan al mateix nivell que els de conservatori, quan la realitat és que no sols tenim la mateixa formació i nivell que ells sinó que en moltes ocasions compartim alumnes i fins i tot hi ha professors que treballen tant en conservatori com en escola de música. En un lloc tenen protecció i en un altre no. No ho comprenem.

Remigi Morant. Vicepresident Educatiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV): Entenem la reacció del nostre col·lectiu i més sabent que en la resta d’Espanya les escoles de música sí que han entrat en el pla perquè són municipals. No obstant això, una de les raons per les quals el nostre moviment ha sigut reconegut com BIC i Manifestació és el nostre model educatiu, reconegut a nivell internacional. Que ens concedisquen tots aquests reconeixements i després a l’hora de la veritat no ens consideren, no té massa sentit.

Quina lectura feu, des de la vostra posició, de tota aquesta situació? Què suposa per a vosaltres com a professionals?

A: El que suposa és un greuge comparatiu tremend. Els nostres professors són tan docents com els d’ensenyament públic i els alumnes són igual d’alumnes. La discriminació i el greuge no tenia perquè donar-se.

F: Les societats musicals aportem molt a la societat i estem exposats en molts grups de diferents edats. També estem exposats sense màscares dins de l’aula (només ens les llevem quan estem interpretant en els instruments de vent). Crec que ha sigut un error no comprendre la magnitud del nostre treball en la societat.

M: Existeix el mateix perill en un conservatori que en una escola de música. Els alumnes toquen els mateixos instruments i de la mateixa forma. Si la Conselleria, quan va establir el protocol, ens va dir que teníem que complir el mateix que els conservatoris, perquè ara no ens tracten igual?

R: Per les mans d’un professor d’escola de música poden passar més de 200 alumnes cada setmana. També són, en molts casos, directors de la banda o ocupen unes altres llocs dins del nostre moviment. Interactuen amb músics d’entre 7 i més de 90 anys, així és el nostre col·lectiu i per això ha sigut reconegut mundialment. Suposa un gran risc, és indiscutible.

En la seua opinió, quines mesures caldria adoptar per part de les autoritats per a revertir aquesta situació?

A: Molt simple: Agafar el llistat de professors de les escoles de música i vacunar-los. De la mateixa manera que ho han fet amb les escoles de conselleria caldria fer el propi amb les escoles de música. És la mateixa situació el professor que dona la classe de llenguatge musical en una escola de música d’una societat musical que el professor que la dona en l’institut.

F: Crec que les escoles de música som molt disciplinades en el nostre pla de prevenció del COVID-19, hem adoptat un pla molt estricte, tant o més que altres centres educatius. Per això no se’ns pot discriminar, per la salut dels nostres alumnes, pares, familiars i socis.

M: a Conselleria cada vegada està demanant amb més exigència que augmentem la qualitat en els nostres projectes educatius, que ens sembla perfecte, és molt positiu per a les escoles, però no tenen en compte aqueixa igualtat per a altres coses com aquesta.

R: Entenc que és una decisió política per desconeixement del nostre model per part del govern central però trobem a faltar que el govern valencià isca en el nostre suport. És una qüestió de responsabilitat política, senzillament.