30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tragar a tragos i a tragallades

TRAGAR A TRAGOS I A TRAGALLADES

TRAGAR A TRAGOS I A TRAGALLADES

Hui parlarem de la paraula «tragallada», del verb del qual deriva este substantiu, «tragar», i d’altres paraules relacionades amb estes. Tenia apuntada la «tragallada» per a comentar-la en esta columneta perquè fa un poc més de mig any va ser motiu de discussió en una xarxa social. La controvèrsia era per considerar-la una paraula col·loquial o directament un barbarisme, segons dos conversadors, mentres que altres tres consideraven que era/és un vocable digne de poder usar-se en qualsevol situació i registre. Com sabem, la veu «tragallada», pronunciada col·loquialment «tragallà», significa ‘porció de líquid que s’engul precipitadament i d’una vegada’, com la definix el Diccionari normatiu valencià (DNV). És una paraula que es pot emprar en totes les situacions o registres lingüístics, definida en el DNV sense cap marca que signifique alguna reserva d’ús. A més del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), també registren la paraula «tragallada» el Diccionari català-valencià-balear i la majoria dels diccionaris valencians. Eugeni S. Reig la inclou en l’excel·lent El valencià de sempre i cita a Enric Valor com a usuari literari d’este vocable.

És una paraula molt singular i privativa de la nostra parla, que no té una equivalència exacta en castellà, encara que es pot traduir per «trago» (també paraula nostra) i per «gargantada» (en desús, RAE), com consignen Francesc Ferrer Pastor en el Diccionari general i Reig en el recull citat. Frases amb «tragallada» poden ser: «S’ha begut el pitxeret de cervesa en dos tragallades, de pressa», «S’ha pegat una bona tragallada d’aigua ben fresca i, acalorat i suant com estava, ara té mal de ventre», «Els xiquets i les xiquetes, quan aprenen a nadar, també es peguen bones tragallades d’aigua, i acaben amb la panxeta ben unfladeta». Esta paraula es relaciona amb «trago», ‘glop d’aigua o un altre líquid que s’engul d’una vegada’, i «tragar», verb que té el mateix significat que «engolir», és a dir, ‘fer passar, per la gola, de la boca a l’esòfag (alguna cosa que s’ingerix)’, «No traga bé, dona-li caldet», ‘menjar àvidament i abundantment’, «S’ha tragat tot el plat d’arròs en un moment», ‘creure's amb facilitat alguna cosa’, «Es tragarà tot el que li digues», ‘callar, una persona, allò que hauria volgut dir’, «No m’ha agradat gens això que m’ha dit, però, per no renyir, m’ho he hagut de tragar». El verb «tragar» ha tingut l’estigma de castellanisme, però ja apareix en el Curial e Güelfa en 1442, encara que la recuperació contemporània de «tragar», com a paraula d’ús normal, potser es deu a la influència i a un préstec pres al castellà. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament al verb «tragar» i l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. Figura registrat també en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari general, de Ferrer Pastor, en el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i en el diccionari de la RACV. Ha sigut emprat per una llarga nòmina d’autors, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. Per tant, podem tragar a tragos, traguets i tragallades. I engolir, si ens ve millor.

Compartir el artículo

stats