El Ball de Torrent era una representació burlesca i transgressora amb orígens a la segona meitat del segle XVII, representat fins a la primera meitat del segle XX, com a espectacle de ball i teatre de carrer que engloba diferents quadres paròdics que intercalen escenificacions amb balls i danses, col·loquis, farses, jocs teatrals i mim. En la majoria de les descripcions conservades, el Ball de Torrent és una crítica burlesca i paròdica dels estaments del poder representats pels virreis, l’alcalde, el rector, els jurats, el mostassaf, o el tribunal del repés, a més d’una autocrítica de la societat en què es representa, amb personatges d’extracció popular com el formatger, el moliner, el barber o el tramusser.

Ball de la Baieta de la Muixeranga La Torrentina. Amparo Llópez

Comença amb l’arribada del virrei i la virreina a una població, a la qual segueix una cavalcada estrafolària, i després venen els diversos episodis i danses: el ball dels llauradors o de la baieta, els alcides, de moros, gitanos, negres, estudiants, contrabandistes, el barber, el Vell i la Vella, els oficis, etc. La representació finalitzava amb la construcció d’una torre humana per part dels alcides o homes de les forces, i una gran baralla. Açò ha donat lloc a l’expressió popular «acabar com el Ball de Torrent». Es desenvolupava en els principals carrers de la població, i podia durar des del matí fins a la nit.

Torres humanes al «Ball de Torrent»

A partir de la segona meitat del segle XVIII trobem referències de la celebració en diverses poblacions amb ocasió de festes i commemoracions religioses: València, Alacant, Xàtiva, Aldaia, Castelló, Nules, Morella, Vilafamés, Sogorb o Xixona, entre d’altres. Una de les celebracions més extraordinàries és la que va organitzar el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València en 1838 amb motiu del VI centenari de la conquesta de la ciutat per part de Jaume I.

Respecte a la torre humana, Felip Pedrell, en 1897, en referir-se al Ball de Torrent diu:

«Suele concluir con una gran pirámide o castillo de hombres, de dos, tres o cuatro cuerpos, terminando la cúspide un muchacho que agita en el aire una hacha de viento o tea. En Valencia se celebra generalmente de noche. El final de este baile es lo que en Cataluña se llama las torres o castells, en cuya ejecución demuestran verdaderas condiciones de atletas y de antiguos Alcides los famosos chiquets de Valls [sic], que han adquirido celebridad popular».

Ruiz de Lihory a principis del segle XX va afirmar que el Ball de Torrent és una «mogiganga, una danza que agrupándose unos hombres encima de otros se forman mil figuras». Joan Amades, en parlar dels Alcides que al final formaven torre humana, diu que feien exercicis gimnàstics que recordaven la moixiganga catalana.

De la celebració del Ball de Torrent a Sogorb tenim la descripció feta per Gonzalo Valero. En línies generals segueix l’esquema ja sabut, amb els Alcides, que estava format per «unos cuantos disfrazados de tales, con grandes mazas ó porras en las manos, al són de la música hacían varios ejercicios de fuerza y equilibrio». Força i equilibri, dues coses necessàries per alçar torres humanes

En la localitat de Nules, a la Plana Baixa, el Ball de Torrent va tindre representacions cèlebres almenys en 1898 i en 1912. En un moment donat els Alcides, després de fer exhibició de força, «muntaven una torre, posant-se uns damunt d’altres en rogles cada cop més menuts -8-4-2-1-, coronant-lo un de sol que en aplegar a dalt disparava un tret»: s’havia alçat el Pilotó. Recordem que entre les muixerangues perdudes d’Algemesí n’hi havia una que es deia el Pilot; devia ser aquesta o una de molt semblant? Si pensem que la Campana de l’Alcúdia i la Torreta dels Varetes del Forcall són molt paregudes, no sembla molt forassenyada la hipòtesi que el Pilot d’Algemesí i el Pilotó de Nules foren, si no la mateixa figura, sí almenys cosines germanes. El Pilotó va ser recuperat per la Conlloga Muixeranga de Castelló el 9 d’octubre del 2016.

El Ball de Torrent és un exemple més que les construccions humanes formaven part de les celebracions valencianes, independentment del seu caràcter religiós, civil, àulic o pantomímic i burlesc, com és el cas.