El Centre Octubre de València va acollir la passada setmana presentació de les 50 propostes per al futur de les Arts Escèniques Valencianes, un document signat per onze associacions del sector que, atenent a les seues necessitats reals i la seua pluralitat i diversitat, recull una sèrie de propostes amb què abordar els canvis estructurals que requerix el context actual.

«Aquest text naix de la responsabilitat reconeguda pels professionals i empreses de col·laborar en la construcció d’unes polítiques culturals connectades realment amb el sector», va començar assenyalant Carlos Amador, de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV). «Les polítiques culturals tenen l’obligació d’identificar, respectar i crear marcs reguladors concrets per a les realitats de tots els professionals i àmbits del sector, treballant per la inclusió i reconeixent la diversitat, deixant a un costat la competència i l’enfrontament».

Per la seua banda, la representant de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana (APCCV), María Colomer, va destacar algunes línies bàsiques del document pel que fa al coneixement del sector i el marc legal. «És imprescindible que les administracions públiques coneguen en profunditat la realitat i pluralitat del sector, incloent el patrimoni immaterial, les empreses, els i les professionals, i, per descomptat, el públic. Plantegem la realització d’un cens exhaustiu dels professionals, que reconega la complexitat del teixit escènic i identifique les seues característiques sociolaborals i econòmiques». Colomer va defensar, a més, les reformes legislatives necessàries per elaborar i enfortir la Llei Valenciana de la Cultura i la Llei de Mecenatge Cultural, així com el desenvolupament urgent d’un Estatut de l’Artista.

Mª Ángeles Fayos, en nom de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques AVETID, va destacar algunes de les mesures referides a les convocatòries d’ajudes públics, les quals comprenen 21 de les 50 propostes de l’escrit. «Sol·licitem que en els textos legislatius d’aquestes ajudes es diferencie entre indústria cultural i sector creatiu, i també que s’incloguen criteris que vagen més enllà del merament econòmic. A la sanitat o l’educació no els demanem beneficis d’aquest tipus». Al mateix temps, Fayos va reivindicar la investigació com una línia estratègica bàsica de les polítiques culturals, tant com ho són la producció i l’exhibició: «El model d’ajudes no pot obligar a la producció anual d’espectacles, sinó que ha d’implantar i donar suport als projectes a mig i llarg termini, tant en sales d’exhibició com de companyies i associacions professionals».

Les principals mesures en matèria d’innovació, circuits i mobilitat van estar exposades per Ángela Verdugo, de l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV): «Demanem l’ajuda de les administracions per a la difusió i la promoció institucional de totes les arts escèniques valencianes, en forma de paraigües i mitjançant trobades, festivals, mostres, jornades i esdeveniments nacionals i internacionals». L’equilibri dels diferents llenguatges escènics (circ, dansa, arts vives, teatre) dins de les programacions dels teatres públics va ser un altre dels punts a destacar, a l’igual que la creació d’un pla d’audiències «que pose l’accent en la recuperació, motivació, recerca, creació i consolidació de públics, a més d’enfortir la presència de les arts escèniques en el sistema educatiu».

Continuant amb aquesta última qüestió, Jéssica Martínez, de Comitè Escèniques (Associació de Creadores i Creadors d’Arts Escèniques Valencianes), va fer una crida a «la col·laboració entre espais públics, companyies i creadors, buscant una complicitat i un enriquiment entre programadors, artistes i públic». Al seu torn, va destacar la importància d’impulsar nous circuits d’exhibició i de consolidar els ja existents (com el Circuit Teatral Valencià o els programes en sales públiques i privades), sense oblidar la reestructuració del sector al voltant d’espais de creació específics i adaptats als respectius llenguatges escènics, «que afavorisquen un ecosistema variat, complex i enriquidor per a creadors i ciutadans».

Finalment, José María Bullón, representant de GC Gestió Cultural (Associació Valenciana de Professionals de la Cultura), va explicar les mesures relacionades amb l’Institut Valencià de Cultura, començant per un «diàleg real amb el sector a l’hora de desenvolupar concursos públics» i continuant per «una reestructuració del propi IVC, que augmente la seua flexibilitat i nombre d’accions, millore els perfils dels seus professionals i facilite el desenvolupament de la seua missió mitjançant unes metodologies de treball, legislació i processos de selecció apropiats». A més, va sol·licitar la realització de produccions i coproduccions públiques que puguen girar dins i fora de la C. Valenciana, comprenent la diversitat de professionals valencians, i també una redefinició de les relacions de l’IVC amb el sector. Finalment, Bullón va tornar a recordar que el document «és un punt de partida per a aconseguir la fortalesa necessària per al sector de les arts escèniques valencianes i per garantir el dret de tots i totes a la cultura».

A més de les sis associacions ja esmentades, en l’elaboració de l’escrit han participat també AVED (Associació Valenciana d’Empreses de Dansa), FETI (Federació d’Espais Teatrals Independents), ADVAEM (Associació de Distribuïdors Valencians d’Arts Escèniques i Música), AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre) i PROTEA (Professionals de Teatre d’Alacant).