L’anunci que el govern d’Emmanuel Macron té previst tancar l’Institut Francés de València (IFV) ha causat un cert enrenou en determinats sectors socials, que contemplen –i no debades– la clausura d’aquest centenari i emblemàtic centre d’ensenyament com un retrocés cívic per a la ciutat. D’aquesta manera, hom ha impulsat una recollida de firmes destinada a evitar-ne el tancament, ja que l’Institut «ha servit per a connectar els interessos, no sols culturals, sinó també socials i econòmics de València en França» i viceversa, tal com ha afirmat Joan Ribó en la carta que ha adreçat al president Macron per a demanar-li que reconsidere la decisió.
A propòsit, cal recordar que l’IFV gaudeix d’una llarga implantació entre nosaltres, ja que fou inaugurat ara fa 133 anys. Així, el 17 d’abril de 1888 la premsa valenciana anuncià que, durant la vesprada del dia anterior, la seu de l’Ateneu Mercantil havia acollit una reunió de «la colonia francesa establecida en nuestra plaza, invitada por el celoso cónsul Mr. Pollio, para tratar del establecimiento de escuelas francesas que difundan la enseñanza de la lengua y de la literatura de la nación vecina».
Durant la sessió –s’hi varen fer presents, entre d’altres, el director de la Societat Econòmica d’Amics del País i el president de la Cambra de Comerç espanyola–, el cònsol exposà els avantatges que «reportaría la enseñanaza y propagación de la lengua francesa, fundando para ello una escuela», assegurava, «para la cual, además de una suscripción preparada ya, y de una tómbola que se pensaba organizar, había ofrecido la Alianza francesa para la difusión del idioma una subvención de mil doscientos francos anuales».
Les gestions donaren el seu fruit i, en pocs mesos, les «Ecole Françaises» iniciaren una diligent activitat educativa que, ben prompte, les va convertir en una prestigiosa entitat de difusió cultural. Però, en plena crisi pandèmica –i de puixança del neoliberalisme–, l’estudi de les llengües i les literatures no cotitza a l’alça. I és així que, si ningú no hi posa remei, en les properes setmanes perdrem un referent «de la francofonia i dels valors democràtics de la República Francesa en la nostra ciutat», com també ha assenyalat l’alcalde. Llibertat, igualtat, fraternitat: un trinomi que hui més que mai cal enarborar enfront dels qui promouen les diferències i la confrontació socials.
