No sempre fem el millor camí, ni obrem correctament. A voltes, necessitem tirar arrere i rectificar. Per a eixe cas, hi ha una antiga interjecció que utilitzaven els carreters i que ens aprofita per a entendre com hem d’actuar. Es tracta de la paraula «aixa». Ells l’empraven per a fer recular l’animal, encara que també és nom i ferramenta. Amb ella, creem la locució adverbial «aixa arrere!», usada per a indicar que es vol desistir d’alguna cosa.
En estos últims dies, després de les eleccions madrilenyes, els partits polítics han de pronunciar «aixa». Haurien de fer autocrítica els guanyadors i els perdedors. Les forces progressistes no han sigut capaces de comunicar. Tal volta, la incapacitat per a unir-se i mostrar un discurs creïble en són algunes de les causes i un bon motiu per a pronunciar «aixa». El partit guanyador ha trobat la fórmula adequada per a guanyar: el «madrilenyisme» i la llibertat en el sentit més partidista. Cal felicitar-lo i dir-li que, tal vegada, eixos ingredients algun dia se li poden tornar en contra. En eixe cas, li tocara dir un «aixa». Finalment, cal dir que els partits que contagiaren il·lusió i esperança fa uns anys (Ciudadanos i Unidas Podemos) no han eixit ben parats. Ells també haurien de recular, dir «aixa, arrere!» i buscar un nou camí.
Caldria que pronunciaren «aixa» els qui vengueren el Valencia CF a l’empresa Meriton de Peter Lim. Han de recular ells i aquelles persones valencianes que s’enriquiren o arruïnaren l’entitat. L’intens crit d’aficionades i aficionats i la improvisada cançó «Lim, go home» del creatiu i gran humorista Eugeni Alemany han d’ajudar a retrocedir i pensar en un futur més favorable.
No sé si els lectors i les lectores han hagut de tirar arrere alguna vegada. Els de he de confessar que jo sí, encara que no tant com hauria de fer-ho. Quantes voltes continuem un camí, un projecte o una idea per inèrcia? Pense que paga la pena recular i pronunciar «aixa». No hem de tindre por. Una «aixa», respectuós, no és signe d’immaduresa ni d’irresponsabilitat. No podem passar-nos el dia fent un «aixa» però sí exercitar eixa interjecció en més ocasions.
En definitiva, encara que «aixa» siga paraula antiga i de carreters, no l’oblidem perquè té vigència. Visquem amb coherència però sense por a rectificar i trobar un millor camí.
