El Jardí Botànic de la Universitat de València acull ‘Terres i temps’, una evocadora mostra pictòrica d’Esteve Adam centrada en la diversitat dels paisatges valencians. L’exposició romandrà oberta fins el 12 de setembre a les sales Hort de Tramoieres i Estufa Freda.

Esteve Adam, amb ‘Terres i temps. Terres de país i variacions de temps’, presenta un conjunt de pintures que van des de l’apunt quasi fotogràfic a l’obra de gran format. D’aquesta manera, evidencien el mestratge de l’autor davant un medi que domina a la perfecció.

El comissari de la mostra, Vicent J. Escartí, subratlla que Adam «se sent atrapat en aquella delícia que significa poder plasmar el paisatge d’un món que s’obri al davant d’un mateix i que se’ns presenta quasi infinit i, en alguns aspectes, vertaderament intangible». Perquè, «mirar el paisatge des de l’òptica de l’artista plàstic és un privilegi», conclou.

En aquest cas, Esteve Adam, des de la seua perspectiva particular, es mira dos àmbits valencians de gran significació: les terres de la marjal, veïnes a un espai tan emblemàtic com ara el Parc Natural del’Albufera, però que també podrien ser d’altres zones d’aiguamolls valencians. I, en segon lloc, les terres de l’interior, seques i dures. Tots dos ecosistemes són canviants, testimonis muts del pas del temps, però vius.

Josep Esteve Adam naix a Algemesí (La Ribera), el 1946, i la seua primera formació artística va ser al costat de l’escultor local Leonardo Borràs. Després d’un període dedicat a l’agricultura, es llicencià en Belles Arts, on va rebre els ensenyaments de professors com Felip Garín, Francesc Lozano, Lluís Arcas i Josep Amérigo, entre d’altres. El 1973 va obtenir la beca de paisatge d’El Paular, a Segòvia, i més tard la seua mirada va anar amerant-se de l’obra de pintors d’arreu del món. Això ha fet que l’obra d’Esteve Adam haja esdevingut un treball amb un llenguatge molt personal.