Arriben les circumstàncies interrogatives del juny -que comença el mateix dia que mon pare faria 103 anys- sobre el roig saborós de les cireres. I al món sencer, la Salzadella –a la vora de la via Augusta amb carta pobla des del 1238-, determina, amb la Fira de la Cirera, el fruit universal, tàctil i gustatiu, antioxidant i previsor de la pèrdua de la memòria, que les criatures rurals, després de collir-les, ens penjàvem a les orelles com a arracades.

Així, ara mateix, la visita a la localitat del Baix Maestrat, s’enfila i s’embolica com un cabàs de cireres, en arribar a la curiosa plaça de Mèxic, exemple d’urbanisme indià, poblat de botànica americanista, de geometria construïda a cop de jornals de vila, damunt de l’antic entollat del pati de la Bassa.

Impulsada per dos emigrants dignes de ser evocats, que travessaren adolescents l’Atlàntic des de Barcelona, i arribaren adolescents a Veracruz en els temps de Porfirio Díaz, aquell líder que havia sentenciat de manera resolutiva: ¡Pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de Estados Unidos! Encara que eixa llei es pot aplicar a qualsevol país del món, l’admirable estat que canta corridos tristíssims va acollir generacions d’emigrants i exiliats de tot arreu de les Espanyes, i entre elles el dur treball de Daniel Montull i de Tomàs Molins. El jovenet Montull, de primer, en la fàbrica de cerillos Mendizábal, on va passar d’agent viatger a gerent; després, fundant la companyia La Central; i sobretot, com a soci de Llorenç Servitje, l’emigrant català fundador de la panificadora Bimbo.

Per tot això, un atractiu inoblidable de la Salzadella, a més de les cireres i un bon lloc per a cruspir-se’n un grapat, és la ronda dels 24 bancs de pedra de la plaça de Mèxic. Cadascun té esculpida una oportuna inscripció d’una empresa: es pot començar, clar, per «Panificadora Bimbo», però, amb la mateixa admiració pels terribles treballs de l’emigració i de l’exili, s’hi descansar en la «Compañía Cerillera El Centro» d’Irapuato, la «Litografía Moreau» de México DF, «La Perla» de Xocoyahualco, o la «Fábrica de cerillos y velas Ambos Mundos SA» de San Luis Potosí. El factor humà d’eixes empreses, i la universal tragèdia de l’emigració i de l’exili, són del mateix món que la interessant meravella d’assaborir les cireres de la Salzadella.