Després de la desaparició de l’Entitat Promotora de Muixerangues i la primigènia Federació, el món muixeranguer va viure el anomenat primer BOOM en el qual es crearen un seguit de colles arreu del territori, aplegant a ser-ne més de 13 de les actuals 23. Donada la falta d’una federació que aglutinara les colles, les trobades tindran un paper fonamental per a teixir lligams i vincles entre elles. En aquest escenari apareixeran doncs les trobades multitudinàries, un format on primaran els colors i la multitudinarietat, les quals seguiran amb l’estela dels primers aplecs.
La data d’inici d’aquest període el fixarem en l’any 2015 amb la I Diada Muixeranguera d’Alacant on participaren 12 colles, convertint-se en la més multitudinària fins el moment. Amb els vents de canvi i un any després, a la II Trobada «Un Torrent de Muixerangues» de la Muixeranga de Torrent, es va igualar aquesta xifra consolidant el model multitudinari. Aquell mateix any a la seua segona edició, la Muixeranga d’Alacant aconseguí superar aquella xifra i reuní a 13 colles muixerangueres a una mateixa plaça, convertint-se en la xifra record fins a l’actualitat. Ja iniciat l’any 2017 i amb tot un moviment muixeranguer consolidat i multitudinari arreu del territori, la Muixeranga d’Alacant va reduir el nombre de participants a la seua trobada fins a 9 i el mateix cas passaria a la de Torrent on baixaria fins a 6 el nombre de colles.
Definim doncs l’any 2017 com el moment en el qual s’acabà el model multitudinari de trobada. Seran ja en els posteriors anys on per exemple la Muixeranga de Torrent reduí el nombre a 5 colles en les dues futures edicions, mentre que la Muixeranga d’Alacant va passar de 9 en 2018 a solament 3 en 2019 quedant relegada la Trobada d’Alacant com a la millor posicionada per a ser la plaça representant del món Muixeranguer.
Aquesta fi del model ve donada entre altres motius pel ràpid creixement de les colles en nombre de membres. Si l’any 2015 a la trobada d’Alacant les 12 colles podien ser al voltant d’uns 400 muixeranguers en total, amb una mitjana de 30 membres màxim a les colles noves, en l’any 2017 la majoria de les colles noves contaven en un mínim de 50 membres fet que dificultava molt donar cabuda a tants muixeranguers, tant per temes de logística com espai i pressupost. Un altre factor és l’organització de la torbada. Estem parlant d’un format de trobada molt diferent per exemple, al casteller, en el qual les colles actuen i se’n tornen a casa. En les trobades valencianes, segons l’hora en que es fagen, van acompanyades de dinar o sopar de germanor fet que dificulta la infraestructura de l’esdeveniment.
En conclusió, aquest model va ser clau per a la difusió de les trobades i es donà una imatge de la situació en que es trobava el moviment. En canvi, donada la falta d’ajudes institucionals i la dificultat de donar cabuda a tants muixeranguers, sumat al format de la post-trobada, ens veiem en un format completament inassumible per a una colla. En la situació actual amb un nombre tan gran de muixeranguers, sols podria ser assumida aquesta comesa per la Federació Coordinadora de Muixerangues reprenent la tasca que feu la seua antecessora. Amb les ajudes institucionals amb les que compta la federació sumat al poder aglutinador, es podrien realitzar trobades itinerants per a portar el fet muixeranguers a indrets del país on possiblement no foren tan conegudes i fomentar així la creació de noves colles o l’arrelament de les ja existents. Un altre factor que tindrà que plantejar-se la Federació serà la Post-trobada i la seua viabilitat. Així doncs, la tornada de les trobades multitudinàries serà de la mà de la Federació o no serà.
