El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull fins el 12 de setembre l’exposició «40 anys de disseny del producte seriat. L’Escola d’Art i Superior de Ceràmica», Manises. L’exposició mostra un centenar de peces de projectes ceràmics concebuts per a ser reproduïts en sèrie i que tenen com a denominador comú l’ús del motle, les seues singularitats i evolució.

L’exposició és organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat i l’Escola d’Art i Superior de Ceràmica de Manises, amb la col·laboració de Valencia World Design Capital 2022 i el Conservatori Superior de Música de València. La vicerectora de Cultura i Esport de la Universitat de València va presentar l’exposició esta setmana en una roda de premsa que va comptar amb la presència dels comissaris de l’exposició, María José Sanz, directora de l’EA+SC de Manises i Pascual Timor, i Xavi Calvo, director de Valencia World Design Capital 2022.

Sèries curtes, accessibilitat al mitjà, gastronomia, ecologia i alta tecnologia són alguns dels trets distintius dels conceptes presents en els projectes que es mostren i que són el reflex de l’evolució de l’entorn objectual de la nostra societat al llarg d’aquests quaranta anys. A més, la mostra també permet acostar-se a eines i processos d’abans, d’ara i de demà, perquè qui la visite puga valorar el bagatge cultural propi de la ceràmica.

L’exposició és un recorregut a través de quatre dècades que recull l’evolució del disseny ceràmic sorgit de les aules de l’escola. Amb aquesta exposició, ha destacat la vicerectora, «volem reivindicar dos aspectes culturals destacables: el primer és mostrar el trànsit conceptual i l’adaptació cultural d’una escola centenària a través dels últims quaranta anys; i el segon és la necessitat permanent de subratllar el paper de la ceràmica en una societat culta i sostenible».

La vicerectora també ha volgut assenyalar el valor de les peces ceràmiques: «L’objecte segueix parlant-nos, segueix mantenint un ús simbòlic tot i que han passat més de 2000 anys, però també de l’ús quotidià, d’aixovar domèstic que ens acompanya en les coses més xicotetes de la nostra vida i en el nostre propi trànsit vital».