La setmana passada tractàvem ací la paraula «rabo», ‘cua dels animals terrestres’, tatxada d’incorrecta durant molts anys per considerar-la un castellanisme inadmissible l’ortodòxia lingüística, controladora de la normativa. Però déiem també que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià (DNV), i que abans ja l’havia arreplegat en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. És, per tant, una veu que té caràcter normatiu, encara que tinga la marca de col·loquial en el DNV. «Rabo» és un exemple entre els centenars de paraules i expressions ben usuals en la parla valenciana, però marginades del model de valencià llibresc imperant durant molts anys (i encara impera) en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació i en altres àmbits. Vocables com «almozar», «assentar-se» (persona), «apretar», «despedir», «gasto», «llonja», «medir», «mentira», «pecó» o construccions lingüístiques com «a» davant de complement directe nom de persona («He vist a Pep) o futur i condicional de probabilitat i centenars més no tenien categoria normativa, a pesar del seu ús generalitzat entre els parlants valencians i d’altres parlars del nostre domini lingüístic. Ara, des de la publicació dels documents normatius de l’AVL, ja fa alguns anys, eixes i moltes més paraules i expressions anteriorment marginades són normatives. Això feia falta per a reparar unes absències injustificables que marginaven una part important del valencià genuí i de sempre. Però l’AVL no sols ha donat caràcter normatiu a centenars de paraules d’ús tradicional que no tenien eixa consideració, sinó que també ha tingut visió aperturista i integradora en l’admissió normativa de neologismes. Paraules noves, usuals i incorporades al lèxic normatiu d’esta llengua per l’AVL han sigut «formatejar», «flipar», «hormonar», «palmar-la», «postureig», «teletreball», «tuit», «tuitejar», etc. Veus que també registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, ésAdir, amb la indicació «Ús no recollit al DIEC2».
Comentem algun d’eixos vocables. Del llenguatge propi de la informàtica tenim el verb «formatejar», que significa ‘donar (a un disc informàtic) una estructura que permeta escriure-hi dades i llegir-les’, ‘en informàtica, adaptar un suport a un format determinat per poder-hi llegir i escriure dades’. La normativa lingüística fa uns quants anys prescrivia que eixes accions es designaven només amb el verb «formatar» i en l’ensenyament del valencià se’ns deia que «formatejar» era un castellanisme inadmissible, una adaptació calcada del castellà «formatear». Però «formatar» no ha tingut molta fortuna en el llenguatge oral i usual informàtic i l’AVL ha considerat normativa també la veu «formatejar». I un vocable relativament nou, absent de la majoria de diccionaris, però present en el Diccionari normatiu valencià, amb condició normativa per tant, és «hormonar». Té el significat de ‘tractar amb hormones’, ‘produir hormones’. Si teníem «hormona» i «hormonal», podem molt bé «hormonar» normativament. És un verb arreplegat també, com diem, per l’ésAdir, però no per altres diccionaris catalans. Tampoc el registra, en castellà, el diccionari de la RAE. Sí que l’inclou, en valencià, el de la RACV. Esperem que l’AVL continue esta línia integradora i aperturista per a bé d’un valencià normatiu assimilable i practicable.
