La Universitat CEU Cardenal Herrera (UCH) va acollir la setmana passada l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats. Els guardonats d’enguany han estat l’antropòleg Joan Prat i Carós, a proposta de la Universitat Rovira i Virgili (URV); el químic Carles Solà Ferrando, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i el físic Ramon Lapiedra i Civera, a proposta de la Universitat de València (UV).

L’acte va estar presidit per Vicente Navarro de Luján, president de la Xarxa Vives i rector de la UCH. L’antropòleg Joan Prat i Carós va ser el primer dels homenatjats en rebre la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Jordi Roca Girona, catedràtic d’Antropologia de la URV, va ser l’encarregat de pronunciar-ne la laudatio, en què ha descriure al Dr. Prat com «una de les figures més respectades, admirades i estimades de l’antropologia catalana i espanyola», que ha dut a terme la recerca i ha abordat la realitat d’una manera «sovint provocadora, generalment incòmoda, gairebé sempre lúcida i reveladora». Roca també va destacar la tasca docent del Dr. Prat, exercida sempre des de la «passió, compromís i mestratge i amb una cura pels seus i les seves alumnes poc habitual». En rebre la Medalla d’Honor, Prat va declarar que «ni en el millor dels meus somnis hauria imaginat rebre aquest reconeixement».

A continuació, va tenir lloc l’homenatge al Dr. Carles Solà Ferrando. En aquest cas, va ser Juan M. Lema Rodicio, catedràtic d’Enginyeria Química de la Universitat de Santiago de Compostela, qui va llegir la laudatio. Lema va fer un repàs per la trajectòria docent, científica, personal i política del Dr. Solà i va elogiar la seua «reivindicació constant de la llengua catalana com a llengua d’ús científic». Va recordar també que Solà va ser un dels fundadors de la Xarxa Vives d’Universitats i el tercer president de la història de la institució, i que va ser durant la seua etapa de rector de la UAB quan es van alçar les «columnes de la UAB» de l’escultor valencià Andreu Alfaro, dedicades «a la Vives» com a símbol de la unió entre la comunitat universitària i les relacions inseparables entre la natura, la ciència, l’art i la identitat. Lema va destacar les contribucions del Dr. Solà durant el seu mandat com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), pel finançament de les universitats i la projecció d’aquestes a l’espai europeu d’educació superior. Alhora, va descreiure’l com un gran docent «que il·lusionava els seus estudiants» i com un «molt amic dels seus amics». El Dr. Solà va agrair el reconeixement rebut i va reivindicar el paper de la Universitat com un element clau del futur de la nostra societat, motiu pel qual considerà que hauria de rebre mes atenció per part dels poder públics. També va recordar la fundació de la Xarxa Vives el 1994 i va indicar que des d’aleshores la institució va contribuir enormement «a donar força a les universitats amb tot el que això significa: saber, coneixement, recerca i compromís social; un conjunt de valors que no es troben a cap altre lloc que a les universitats».

Tot seguit, Ramon Lapiedra i Civera va rebre la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Abans de fer-ho, l’escriptor i catedràtic de Grec de la Universitat Jaume I, Joan Francesc Mira i Casterà, va pronunciar la laudatio, on ha descrit Lapiedra com «una de les persones més admirables i dignes de respecte que he tingut la fortuna immensa de conèixer i de poder considerar amic». Mira va ressaltar que l’homenatjat «no es tracta només d’un científic eminent en el camp de la física teòrica. Es tracta de qui va ser entre 1984 i 1994 rector de la Universitat de València, la història contemporània de la qual es podria dividir en ‘abans del rector Lapiedra i després del rector Lapiedra’, amb tota la dimensió pública, acadèmica i ètica que això representa». Lapiedra va agrair les paraules que li va dedicar Joan Francesc Mira i Casterà, així com a la rectora de la UV, M. Vicenta Mestre Escrivà, haver-lo proposat per rebre el guardó. També va reconeixer la tasca desenvolupada per la Xarxa Vives, a la que ha desitjat que continue molts més anys amb la seua útil labor.

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats en educació superior, cultura i llengua. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.