"Qualsevol opció a favor o en contra de la independència serà legítima"

L’entrevista que li feren al bisbe de Sant Feliu de Llobregat la directora de Catalunya Religió, Laura Mor i el periodista Jordi Llisterri, ens mostra el pensament i el seny del bisbe Agustí.

Ben arrelat a la terra i a la gent que serveix, el bisbe Agustí deia en aquesta entrevista que, en aquest temps tan difícil que vivim, és important “crear consciència, obrir camins possibles d’esperança perquè la gent siga protagonista”. Alhora, demanava que siguem capaços de “ser cristià per conversió”, la qual cosa exigeix construir “no una Església de batejats, sinó de batejats convertits veritablement a Jesucrist”.

En aquesta entrevista, el bisbe subratllava la importància que ha de tindre a l’Església “el sentit ecològic del cristià i la ecologia integral”, en la línia de l’encíclica “Laudato si” del papa Francesc, per protegir el nostre planeta.

El bisbe Agustí també va recordar el paper important del papa Pau VI durant l’etapa final del franquisme, “col·laborant perquè s’implantara la democràcia a Espanya”.

Però la part més valenta i audaç de l’entrevista ha estat quan, tot i l’immobilisme de molts bisbes espanyols durant l’etapa del cardenal Rouco al front de la CEE, el bisbe Agustí ha afirmat que “l’Església es troba en un sa pluralisme d’opcions polítiques”.

Malgrat que alguns bisbes (i fins i tot cardenals) van declarar que Espanya era “un bien moral”, desqualificant l’independentisme, el bisbe Agustí reconeix “el sa pluralisme d’opcions polítiques”. I per això, amb valentia, el bisbe de Sant Feliu ha afirmat que “hi ha molts bons catalans que es troben contents amb l’estatut d’autonomia que tenim i altres molts bons catalans que no hi estan contents”.

El bisbe Agustí ha anat encara ha estat més valent quan ha afirmat que “qualsevol opció, siga a favor o en contra de la independència o de l’autonomia, serà legítima”, ja que “personalment pots pensar el que vulgues”. En aquest tema, “vade retro” per a molts bisbes espanyols que pràcticament defineixen com a dogma la unitat d’Espanya, el bisbe Agustí diu que “mentre una persona puga recitar el credo i sentir-se bon cristià, si un està pensant en la independència i l’altre no, el bisbe no pot dir qui està més en l’Evangeli”. I és que com deia en el seu llibre el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, “Ser independentista no és cap pecat”, ja que per a un cristià és tan legítim optar per la independència com ser partidari de la unitat de l’estat. Per això el bisbe Agustí afirma que “jo tinc molt clara l’obligació moral d’estimar Catalunya. És un dret i un deure de qualsevol cristià estimar el teu país i treballar per ell”.       

El bisbe Agustí, que va ser Rector del Seminari de València i professor de la Facultat de Teologia de València, no és la primera vegada que parla amb claredat i valentia, com quan va denunciar uns comportaments indignes en relació al projecte de construir el complex Eurovegas en la diòcesi de Sant Feliu. Amb audàcia, el bisbe Agustí denuncià aquest negoci degradant per a la persona humana i assenyalà els “perjudicis que ocasionarà a l’ecologia del terreny on es pretén construir”. El bisbe Agustí denuncià també “els beneficis d’aquests negocis, dirigits a l’acumulació d’un capital que resta fora del lloc on s’ha treballat”.

Amb aquesta entrevista a Catalunya Religió, una vegada més hem comprovat que el bisbe Agustí és un home amb molt de sentit comú i sensible a la realitat que hi ha a Catalunya. Un bisbe que pensa el que diu, que diu el que pensa i que fa el que ha pensat i ha dit.  

Crec que així haurien de ser tots els bisbes: homes de Déu i profetes de la veritat que, alhora que anuncien la Bona Nova del Regne, denuncien també la mentida i el frau. I és que com deia el bisbe màrtir Enrique Angelelli, el bisbe Agustí té “una oïda atenta a Déu i l’altra al poble”.

Sense ser un bisbe independentista, Agustí Cortés defensa la pluralitat d’opcions polítiques, sense desqualificar (ni condemnar, com han fet altres bisbes), l’independentisme. Crec que el bisbe Agustí és fidel al que deia Sant Agustí: “En allò que és fonamental, unitat; en el que és opinable, llibertat i sempre caritat”. I no crec que l’unionisme o la indivisibilitat d’Espanya siga un dogma de fe (i tots estiguem obligats a creure en la unitat d’Espanya) i pel contrari l’independentisme siga un anatema que els cristians hàgem de rebutjar.  

Per això s’agraeixen les paraules valentes del bisbe de Sant Feliu de Llobregat que, pel que respecta al futur de Catalunya no condemna cap opció. 

La posició del bisbe Agustí, tan sensata (i dels altres bisbes de Catalunya) a favor de mesures de gràcia per als presos independentistes, contrasta amb la postura de l’arquebisbe de València. En la seua carta del passat 3 de juliol, l’arquebisbe de Cañizares presentava les mesures de gràcia, és a dir, els indults als presos del Procés, com a “hechos muy graves, que dejan o han dejado la puerta abierta a la destrucción de la unidad de España”. I és que segons l’opinió de l’arquebisbe de València (diferent al que han expressat els bisbes de Catalunya), els indults suposen obrir “caminos a la disolución del bien común”,  és a dir, “edificar la casa común que es esa unidad de Patria”. I és per això que des del sectors conservadors de l’Església s’ha “disparat” contra l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, per haver recolzat, amb els altres bisbes catalans, les mesures de gràcia per als presos independentistes. Una mesura, per altra part, que està molt en la línia de l’Evangeli.  

Però el que queda clar és que si un arquebisbe està en contra dels indults i altres a favor d’ells, també els cristians podem estar a favor de la unitat d’Espanya o en contra, sense que una postura o l’altra (com ha dit el bisbe Agustí Cortés) determine qui és cristià i qui no ho és.