No saps de què va la direcció d’orquestra fins que portes trenta anys de carrera

Cinquanta anys després, continua enamorat de la seua professió?

I tant. Ara, em trobe en una fase de complir una assignatura pendent: la composició. Vaig compondre cançons en un moment en què era molt necessari pel país, escrivint cançons i cantates per a infants com ‘Tirant lo Blanch’. Va ser una col·laboració per la cultura del país. Però la base sempre ha estat la mateixa: l’amor per la música.

Als 84 anys, encara li queden coses per a aprendre?

La vida és un aprenentatge constant. Jo no he tirat la tovallola, no he deixat mai d’estudiar, ni tampoc ara. Les experiències al llarg de la carrera són una escola importantíssima. Ara em sent molt més preparat que fa quinze, vint o vint-i-cinc anys enrere.

Una cosa és dirigir i l’altra saber dirigir. Què s’ha de tenir?

Unes condicions naturals i grans coneixements. Un director ha de ser molt competent i haver estudiat i aprofundit molt en totes les tècniques de composició.

I a la pràctica, és així?

Veig molta gent jove que dirigeix, té condicions però la seua preparació no és completa. Les obres me les estudiava, i me les estudie, a foc roent. No saps de què va la direcció d’orquestra fins que portes trenta anys de carrera. La discografia és un gran bé, per descomptat, però té una part de grandesa i una part de misèria. Pots escoltar grans directors que et poden guiar, però fins que l’obra no te la fas teua, de poca cosa serveix.

Quantes vegades cal haver dirigit una mateixa obra fins que surt com ha de sortir?

Mai ix perfecte. El temps i la maduresa fan que les obres necessiten una altra reflexió.

Ha estat nomenat fill adoptiu de Calonge i Sant Antoni. Com rep aquest reconeixement?

És un gran honor. He viatjat per mig món, però per a mi Calonge és un refugi. Voldrà dir que soc ciutadà calongí i empordanès, i en la meua vida m’agradaria que això fos el final de terme.

Creada per a l’ocasió,estrena la sardana Calonge, l’èpica del castell.

Espere que funcione. És una petita ofrena que faig a Calonge. Però fins que no sone no existeix.

Té composicions «made in» Calonge?

L’òpera està escrita íntegrament a Calonge. També les cantates per a infants, que les feia en període de vacances, que és quan tenia temps.

Quin ha estat el repte més gran de la seua carrera?

Quan em van nomenar director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Era molt jove i tenia un repertori molt limitat. Vaig haver de treballar molt intensament.