"Edipo" arriba al Teatre Romà protagonitzat per l’actor Alejo Sauras

Èdip dorm, a la vora d’un camí, fins que desperta en escoltar la veu d’una estranya presència; un home, que, ocult davall d’un casc de metall, comença a parlar-li sobre un monstre, una ciutat i una recompensa. Èdip, desconfiat, rebutja la invitació del misteriós cavaller, que no dubta a continuar insistint fins a aconseguir que Èdip es desvie del seu camí, s’enfronte al monstre i, convertit en rei, acabe entrant a la ciutat de Tebes.

En aquesta funció l’autor del text es planteja la fi dels temps heroics, sempre s’ha dit que el mite d’Èdip és el contrari a una història reeixida del jo; que és el descobriment que el saber condueix al fracàs; però i si no fora així i el que intenta dir-nos el mite d’Èdip és que quedar-se sol i cec és el més gran dels èxits possibles?

Hi va haver un temps en què perdre la vida era guanyar-la, i el fet de perdre aquella vida et convertia en un heroi. Possiblement és per això que, cada vegada, es donen menys exemples heroics al nostre voltant, perquè l’home d’abans, el mitològic, se sacrificava a favor del món, mentre que l’home d’ara, el contemporani, al que aspira és al fet que siga el món el que se sacrifique.

En aquest tema també insisteix el seu director, Luis Luque, que destaca que «perquè algú siga considerat un heroi ha de crear alguna cosa nova i pròspera, però, per a fer una cosa així, abans ha de sacrificar una part molt important de si mateix. Per aquest sacrifici, l’heroi el que hauria de despertar-nos és compassió. Perquè, en contra del seu benefici, decideix sacrificar les seues pròpies necessitats pel bé d’una comunitat».

Però, contínua Luque, «qui és el valent que, hui, s’atreviria a continuar lluitant perquè se sàpia la veritat, encara que aquesta veritat el perjudique? Qui és el valent que, hui, s’atreviria a sacrificar els seus privilegis pel bé dels altres? Qui és el valent que, hui, s’atreviria a ser Èdip?»