Acaba de presentar-se el volum XLI de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, una activitat que està envoltada sempre d’un lleu aroma d’aventura i on es descobreix l’enorme riquesa cultural del nostre poble. En la forma de fer història, Quaderns des del seu naixement el 1981, divideix el temps de l’estudi del patrimoni local en un «abans» i un «després».

Públic assistent al Castell. | L.SENA

Un any més, els investigadors i investigadores aporten la seua mirada conceptual a l’estudi de les activitats, els comportaments, les formes de vida, les creacions culturals, els costums i les relacions associatives o jurídiques de les persones, mostrant sempre els quefers, els valors i els sentiments de les dones i homes que viuen o han viscut en el nostre espai.

I anima veure que aquesta mirada es converteix en una narració sobre la sensibilitat i els subjectes històrics en els articles sobre «Margarida de les Velles, una dona del Renaixement», d’Adrià Hernández; «La presència i participació de les dones en les bandes de música d’Alaquàs», de David Gómez Zambrano; «La història de més de quaranta anys del club d’escacs d’Alaquàs», d’Eva Maria Martínez; o «A la recerca d’una veu pròpia. La revista La voz de la Juventud (1962-1963)», de Rafael Roca. Les reflexions artístiques estan presents en els escrits d’Ivan Garcia sobre «Els fanzins valencians de finals del segle XX i el concurs de còmics d’Alaquàs» i també a «Les auques d’Alaquàs» de Gerard Miquel comentades per Álvaro Pons. La valoració científica destaca en l’estudi de Maria Jesús Caballer: «Remeis medicinals del convent dels mínims d’Alaquàs». I el compromís cívic es mostra en el text d’Antonio Carrasco sobre «La història de la Policia Local d’Alaquàs». Finalment, «La Crònica de l’any 2020» escrita per la periodista de Levante-EMV Laura Sena i «Les Imatges» obtingudes pels membres d’AFA (Associació Fotogràfica d’Alaquàs) i comentades per Teresa Guerrero, completen el volum amb múltiples reflexions sobre els treballs, els sentiments, els interessos, les creacions i el paper de les persones en els processos històrics.

Esforç i estudi

Admirem l’esforç invertit a investigar i redactar els estudis que es publiquen i molt especialment la incessant lluita per ampliar el concepte d’investigació històrica a temàtiques d’estudi com la medicina popular i la salut; la policia i la seguretat comunitària; les dones músiques i els espais de participació social; els editors amb valors socials i les idees expressades a una revista juvenil; la pedagogia de vida dels jugadors d’escacs; la creació artística amb els valors universals dels còmics; la voluntat misteriosa, però ferma d’una dona del Renaixement expressada en els protocols notarials ..., o la crònica i les imatges de la pandèmia que estem passant.

Allò que és «història local» ens mostra molt bé les creacions i problemes de la societat civil perquè la història de la gent és més comprensible quan toca de peus a terra, quan es coneix bé el lloc i les circumstàncies que el dinamitzen; quan s’exploren noves fonts de documentació que tenen com objecte de comprensió a les persones... i, quan, a més, s’intenta donar als amants de la història una visió de conjunt que facilite el coneixement «global».

És d’agrair, doncs, a l’Ajuntament d’Alaquàs i al nostre Col·lectiu d’Investigació, l’esforç per participar d’aquesta metodologia que ens ajuda a conéixer millor les identitats grupals i a consolidar el patrimoni històric general ampliant-lo a preparats mèdics, revistes juvenils, còmics, estratègies d’escacs, ordenances municipals, participació musical, objectes, imatges, fotografies... La cultura i la metodologia que comporta l’estudi i divulgació del patrimoni local sempre és universal.