Cal felicitar-lo per aquest magnífic i exhaustiu treball. Com aterra vosté al món de les muixerangues?

Des de sempre m’ha interessat la cultura popular i tradicional valenciana i he sentit admiració per les muixerangues. Quan es va convocar la primera reunió per constituir una muixeranga a Castelló em vaig presentar al Casal Jaume I. Així que estic des del minut zero a la Conlloga, la Muixeranga de Castelló.

Què t’aporten o què trobes en les torres humanes que no tenen altres activitats de lleure?

Com a pare he de dir que és una activitat molt familiar, on pares, mares i fills i filles poden estar fent una mateixa cosa al mateix temps. A més, per les característiques pròpies, es guanya molta confiança, tant en un mateix com en la col·lectivitat. A més a més, coneixes molta gent i fas moltes relacions, tant a la mateixa ciutat com arreu del país.

Per què recomanaries aquest llibre a algú que no siga muixeranguer?

Perquè pot ser una primera aproximació al món de les muixerangues, amb el permís d’autors com Joan Bofarull i tants altres, i perquè trenca molts tòpics a les comarques del nord.

Enric, ens explicaries com sorgeix la idea de fer un llibre sobre torres humanes a les comarques de Castelló? I per què parles de torres humanes i no de muixerangues?

Doncs feia temps que em rondava la idea de fer un article que recollira totes les notícies que tenim sobre construccions humanes a les comarques del nord. Sònia Sanz em va animar a fer-lo més extens i presentar-lo al premi «Vicent Pau Serra i Fortuño d’Investigació Etnològica». Parle de torres humanes perquè no només parle de muixerangues, sinó d’altres tipus de manifestacions que en algun moment fan alguna mena de construcció amb cossos que s’han vist per aquestes contrades. Per això primer ha calgut descriure-les i posar-les en relació entre elles: ball de valencians, muixerangues, castells, pals de pollastre...

Ausades, dins del llibre trobem un interessant ventall de balls amb torres humanes, creus que hi ha marge per trobar noves referències de muixerangues primitives a Castelló?

Estic segur que en molts arxius, tant públics com privats, hi ha documentació que algun dia traurà a la llum nova informació sobre muixerngues als nostres pobles i ciutats. De fet, ho veiem constantment en les xarxes, on sovint es pengen fotos de muixerangues antigues. Els darrers anys s’ha fet un gran esforç per fer créixer la bibliografia muixeranguera, i això és molt d’agrair en les persones que s’hi dediquen. A més a més, des de la Federació Coordinadora de Muixerangues s’ha creat una beca per investigar, mitjançant entrevistes orals, els orígens de la muixeranga anterior a 1973.

Molta gent encara pensa que les torres humanes són cosa dels catalans. Amb el teu treball demostres que aquesta creença és una llegenda urbana. Has trobat referències històriques de torres humanes has trobat a les comarques de Castelló?

És clar, només cal vore els Dansants de Peníscola que es remunten al segle XVII, però també tenim les referències del Ball de Varetes del Forcall o les edicions del Ball de Torrent en diversos municipis, com ara a Nules, on en 1912 encara es va fer el Pilotó, una construcció humana de quatre pisos.

Per què creus que desaparegueren les torres humanes al nord del País amb excepció del Forcall i Peníscola?

Doncs per la mateixa raó que ho van fer a la resta del país, excepte on s’han mantingut, perquè l’interés de les autoritats i dels poders fàctics perden interés o veuen una pràctica gens seriosa d’acord amb els seus cànons mentals.

Fent la vista enrere, i amb el llibre a la mà, de què estàs més satisfet?

Del fet que puga obrir camins a noves investigacions i estudis sobre muixerangues i altres torres humanes a les nostres comarques.

On es pot comprar Torres humanes a Castelló i les seues comarques i a quin preu? Està disponible també en format digital?

Es pot adquirir a la llibreria municipal, on-line al web de l’Ajuntament.

Enric Sorribes, president de la Federació de Muixerangues, publica el llibre «Torres humanes a Castelló i les seues comarques»