Quan s’apropa el 125 aniversari del seu naixement, el 50 aniversari de la seua mort i també els 150 anys de la fundació de Levante-EMV, és necessari recordar a professionals com Eduard Buïl i Navarro (València, 1898-1973), que van exercir el periodisme a El Mercantil Valenciano, en temps difícils com la Guerra Civil, o ja en l’exili va cobrir per a altres mitjans la Segona Guerra Mundial.
Aquest personatge, fet a si mateix, va tindre una destacada carrera literària en valencià, ja que com arreplega Josep Joan Conill a l’«Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura» de 1991, «al llarg de la seua vida va estrenar trenta-dues obres en valencià…, el 1922 s’incorporà a la Joventut de Lo Rat-Penat. També va ser un participant assidu als Jocs Florals organitzats anualment per aquesta societat» on va tindre destacats reconeixements.
Però, a més a més, cal recordar la rellevant carrera periodística d’aquest mestre, ja que segons Conill (1991), Buïl ingressà en 1921 a El Mercantil Valenciano i en 1931 passà a ser redactor, on va romandre fins a 1938, realitzant una prolífica contribució periodística al llarg dels quasi vint anys que va estar vinculat al periòdic. Durant la Segona República, en la dècada daurada de més gran nivell i prestigi del diari -baix la direcció del director i propietari Vicente Fe Castell-, va promoure i escrigué en la pàgina en valencià que va publicar El Mercantil Valenciano entre 1935 i 1936.
També va dirigir i participar en aquest temps en altres capçaleres i revistes, algunes també en valencià. Inclús va arribar presidir el Sindicat de Periodistes de la UGT i l’Associació de Premsa de València, fruit del seu compromís polític i sindical, fins que es va haver d’exiliar en els últims dies de la guerra civil, en març de 1939.
Una vegada en el nord d’Àfrica (Algèria i el Marroc), va seguir exercint com a periodista en llengua francesa -on com també apunta Conill (1991)-, destaquen les seues cròniques de la Segona Guerra Mundial, arribant a formar part de la Federation Internationale des Journalistes.
Una vegada jubilat, en 1966 va retornar de manera definitiva a la seua estimada València natal, on encara va poder col·laborar en llengua castellana en la revista Valencia Atracción i en el diari La Hoja del Lunes. També va continuar la seua obra participant activament i com a jurat a recitals, certàmens i concursos literaris en alguns casos en valencià, encara que per pocs anys, ja que va faltar en 1973. En 1978 en honor a la seua memòria, van rotular un carrer a València amb el seu nom.
Per professionals com ell, és gran la històrica de la capçalera d’El Mercantil Valenciano, així com per tots els redactors de Levante-EMV que dia a dia treballen i s’esforcen per a donar-nos una informació periodística de qualitat, en aquests temps convulsos que vivim. Un requisit fonamental i necessari per a garantir la llibertat de la nostra societat.
