A les persones novençanes que s’apropen al món muixeranguer de seguida els cridarà l’atenció la gran quantitat de vocabulari propi d’aquesta tradició: Pinet, morera, xopera, banc, palmerar, altar, font, canya... el camp semàntic de tots aquests mots no és el botànic, ni tampoc no és un inventari de coses de poble, sinó que parlem de figures muixerangueres, i en aquest article intentarem referir-nos al seu origen. Desconeixem qui va ser la primera persona que va batejar la majoria de les nostres construccions humanes, però podem intuir fàcilment els motius: l’evocació que aquestes figures feien d’elements del seu món quotidià.
És evident que els noms de les principals figures faran referència a elements de gran alçada i fortalesa: Els cinc pisos de l’alta han sigut durant molt de temps la fita més elevada de les muixerangues, i la torreta és una de les figures més representatives. Però m’agradaria aturar-me un poc en totes aquelles figures que evoquen elements vegetals. A la figura més simple, simplement la d’una persona damunt una altra (des de dos fins a quatre altures -llavors dit pinet doble-), li anomenem pinet. El nom d’un dels arbres més habituals de les nostres contrades per nomenar la nostra figura més senzilla: té lògica. Com també la té anomenar palmerar a la combinació de diferents pinets formant un roure que mira cap a enfora, figura plàstica que evoca els nostres jardins andalusins d’Elx o Oriola.
Seguint per les paraules vegetals, tenim la figuereta, figura consistent en que el xiquet o xiqueta corona la figura posant-se de cap per avall. No sabem si aquesta postura recorda les entortolligades branques del ficus carica, però sí que encara hui dia a Algemesí s’utilitza l’expressió fer la figuereta per referir-se a emprendre accions complicades.
Hi ha alguns noms vegetals dels quals sí coneixem l’origen i que podem vincular clarament a l’univers d’Algemesí, meca del món muixeranguer. Per exemple, a la torre formada per l’estructura 4+2+1+1+1 se li anomena morera, perquè una morera era l’arbre on segons la tradició va ser trobada la Mare de Déu de la Salut. Sense eixir d’Algemesí també podem resseguir l’origen del nom d’una altra torre de cinc altures: la xopera, dita així en homenatge a un conegut espai natural del terme situat allà on el riu Magre vessa les seues aigües al Xúquer, formant un bell bosc de ribera.
Seguint a Algemesí, hi ha algunes figures de invenció recent el nom de les quals és un homenatge. Per exemple, la tomasina, potser una de les més impressionants i difícils figures desplegades de tot el repertori, és un homenatge a Tomàs Pla, veterà mestre de la Muixeranga d’Algemesí. També hi ha homenatges a monuments valencians, com la torre feta pels d’Algemesí anomenada micalet o el fadrí que podrem veure alçar a la Conlloga, muixeranga de Castelló.
El món dels elements quotidians i agrícoles de la nostra tradició també està present als noms de les figures: així, una figura que es construeix sobre un muixeranguer forçut estirat panxa en l’aire s’anomena banc, i un conjunt de pinets que giren sobre un de central creant l’efecte d’una roda només podia tenir el nom de sénia.
Hi ha, per últim, un seguit de nom d’origen religiós. No oblidem que la muixeranga s’ha mantingut viva a Algemesí en el marc de les festes de la Mare de Déu i participa en elles com a integrant de la processó. Així, moltes figures han adquirit un nom religiós. Un exemple és la marieta, senzilla però emotiva figura en què un xiquet o xiqueta – a voltes un bebè- és alçat al cel evocant, diuen, l’Assumpció de la Mare de Déu. D’uns pinets caminant l’un al costat d’altre -normalment aquesta figura obri les cercaviles- es diu guionet o guió, que és el nom tradicional de la bandera o estendard que obri les processons.
Són tantes les figures de l’extens repertori muixeranguer -d’Algemesí a Titaguas, passant per l’Alcúdia i totes les noves muixerangues- que no tinc espai en aquest article per ser exhaustiu. Espere que em perdoneu i que aquest breu repàs siga del vostre interès.
Figuereta durant una actuació a El Palmar. Fotografia de la Jove Muixeranga de València
Tomasina de la Conlloga Muixeranga de Castelló. Autor: Raül Sanxis
