Vint anys després de la publicació de Terra, Francesc Viadel torna a la narrativa amb L’estiu dels brivalls (Vincle) obra guanyadora del Premi Teodor Llorente 2021 de novel·la negra de La Pobla de Vallbona. Una història descarnada sobre l’infern que habiten els perdedors, segons destaca el jurat format per els escriptors Sebastià Alzamora, Teresa Broseta i Jeroni Muñoz.
A través de la vivència del jove Marc Lloret, la novel·la narra les vicissituds dels jornalers agrícoles en l’atur subsidiat per l’Estat durant la desfeta econòmica de finals dels anys vuitanta del segle passat. L’acció transcorre en el món lumpen d’una ciutat indeterminada de la comarca de La Ribera, on els seus personatges malden per sobreviure als seus naufragis personals.
Un món cruel dominat per la llei del més fort, per la delinqüència, i on les drogues i la prostitució formen part d’una quotidianitat estranyada per l’establishment que ignora o nega aquesta realitat ben viva dins de les seues pròpies fronteres.
Amb un estil obertament expressionista i un llenguatge acurat, però amb una estructura impressionista, L’estiu dels brivalls és un mural ferotge en el qual es mostren les conseqüències devastadores de les desigualtats socials a les comarques centrals valencianes als anys 80.
Un univers comú a altres indrets i realitats. Un text angoixant, sense concessions de cap mena, que submergeix al lector en una atmosfera carregada de violència i perills molt pròxima a Nois de la vida de Pier Paolo Pasolini i Diari del lladre de Jean Genet, sense oblidar els elements de la subcultura quinqui.
«Tot i que la història semble molt dura, la meua mirada no deixa de ser la mirada d’un periodista sobre la realitat, sobre una realitat històrica, sobre un passat pròxim, sobre un món que vaig conèixer i en el qual van sucumbir moltes persones de la meua generació», destaca Viadel. «No és una novel·la autobiogràfica, sinó una ficció amb molts elements que he conegut de primera mà. Tampoc faig cap mirada moral», conclou.
Escriptor i periodista. Francesc Viadel. (Algemesí, 1968) és doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. La seua activitat com a docent la compagina amb nombroses col·laboracions en premsa, ràdio i televisió. També ha publicat articles de divulgació a L’Espill i Caràcters.
Entre els seues llibres d’assaig polític destaquen No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme; La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors; Catalanofòbia, el mal invisible d’Espanya; i Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política al País Valencià. També ha publicat els poemaris Si la lluna és plena, Èxode salnitrós i Ciutat, dies insòlits.
