Fa unes quantes setmanes vaig vore pel carrer un amic, Tonico, amb un braç tot escaiolat i coixejant un poc. Quan tot preocupat li pregunte què li havia passat, em contesta que «Despús-anit, a l’eixir del bar de Quiquet, ja ben tard, vaig pegar un entropessó en el brancalet de la porta, em vaig arrear una ‘baquinà’ (baquinada), m’he trencat el braç i m’he fet mal al genoll». Li pregunte si havia sopat ben sopat i begut ben begut, i em contesta que també, però m’aclarix que s’havia alçat molt matí i anava mig endormiscat, amodorrat, i que això, principalment, li havia provocat la baquinada. Però l’amic, després del bac i de l’operació, té el bon humor de sempre i, com en altres ocasions, m’apunta dos o tres paraules per a tractar-les en esta columneta, entre estes, «baquinada». Li conteste que sobre eixa paraula ja havia escrit en esta pàgina, però, per complaure’l, ho tornaré a fer, com fa quatre anys.
Una «baquinada» («baquinà» en la pronúncia popular) és una ‘caiguda violenta’; paraula derivada de «bac», com «bacada» i «baquetada». «Anava corrent, ha entropessat i ha caigut una bona baquinada». És un vocable molt genuí de la nostra parla, que s’empra molt en el llenguatge col·loquial, menys en el literari, encara que sí que apareix en obres d’Enric Valor, Enric Lluch, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Joaquim Martí Mestre, Heike van Lawick i altres. L’equivalent en castellà seria «batacazo». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, paraula normativa, definitivament. També l’arrepleguen el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Però a banda de la «baquinada» i alguna altra, que Tonico m’ha indicat, de les que ell ha emprat en l’explicació de l’escaiola i el gaiato, em quede, per a comentar ací, amb «amodorrat» i «entropessó».
La primera d’estes, «amodorrat», és el participi del verb «amodorrar-se», ‘endormiscar-se, tindre modorra, sensació intensa de son o de peresa’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha donat caràcter normatiu, definitivament, a este verb i l’ha incorporat al Diccionari normatiu Valencià (DNV); el té registrat també el Diccionari català-valencià-balear. L’han emprat, entre altres, Joan Fuster i Enric Cardona, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià. Una altra paraula de les que va dir Tonico i comente hui és «entropessó», que com sabem significa ‘acció o efecte d’entropessar’, verb que al seu torn té el sentit de ‘topar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle’ i altres sentits figurats. El substantiu «entropessó» té condició normativa en haver-lo registrat l’AVL en el DNV. En castellà és «tropiezo», «tropezón». Té els sinònims «entropessada», «ensopegada». Les paraules comentades hui, «amodorrat»/«amodorrar», «baquinada» i «entropessó» són ben conegudes i emprades en gran part de les zones valencianoparlants, però per al traductor informàtic del programa Salt.usu, de la nostra Direcció General de Política Lingüística, a dia de hui, són termes desconeguts. Deu ser d’un altre món, el traductor, no les paraules, que són d’esta terra.
