La primera vegada que vaig sentir parlar de la Guerra Civil, va ser quan era menut a un familiar pròxim al qual el seu iaio l’havien afusellat a Paterna després de la contesa. D’aquesta manera ens comptà que ell en acabar la guerra no es va amagar en cap moment perquè «no havia fet mal a ningú», l’únic «pecat» que havia comés va ser la seua militància d’esquerres. Malauradament el van detenir igualment en 1939, ingressà en la presó, d’on va ser traslladat a prop del Cementeri de Paterna on va ser afusellat i llançades les seues restes a una fossa comuna.

Aquest cas es repeteix de forma semblant en més 2000 ocasions en aquells afusellats a Paterna i, concretament en més de 70 vegades a la Fossa 21 d’aquest cementeri, on es troba aquest iaio del meu familiar, que en aquests dies s’està exhumant, estudiant, identificant i tractant de restituir la memòria d’aquestes persones.

Cal recordar que els procediments urgents mitjançant els quals en molts casos es justificava l’assassinat d’aquests represaliats pel franquisme, eren ‘juís’ sumaríssims sense garanties en els quals s’acusava amb criteris subjectius, falsedats i falta de proves, sent el resultat en milers d’ocasions la pena de mort.

Uns processos de caràcter antidemocràtic i molt llunyans dels valors que haurien de regir en la justícia, que converteixen aquests actes en un genocidi d’estat, malgrat que en la majoria de casos les víctimes no tenien delictes de sang ni d’altre tipus, sinó que únicament van ser executats per pensar diferent.

En general, aquestes morts violentes i tràgiques i soterraments sense dignitat, generaren traumes en famílies senceres durant generacions, per la falta d’un pare o una mare, d’un germà o una germana, d’un fill o una filla, d’un oncle o una tia, d’una iaia o un iaio. A més a més, acompanyat de tota una sèrie de connotacions socioeconòmiques i assenyalament que van patir els seus familiars durant la postguerra i que els van convertir també en víctimes col·laterals d’aquest holocaust.

Per tant, la penitència que hageren de pagar els seus descendents va ser immensa, amb un sofriment sense límits de més de vuitanta anys, que molt probablement van marcar les seues vides. Un llarg procés de vuit dècades de dol sense resoldre, amb la pena dels que ja no estan i no podran veure restituïda la dignitat del seu difunt.

Afortunadament, en aquest cas, gràcies a la implicació i l’esforç de l’Associació de Familiars de Persones Afusellades a la Fossa 21 del Cementeri de Paterna, presidida per Pilar Taberner, a l’administració i a l’equip d’Arqueoantro que està fent els treballs d’indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic de les restes, es permetrà una vegada més pal·liar aquest dolor i poder seguir tancant un fosc cicle, que ajudarà a enfortir els valors de la nostra democràcia.