La ciutat es troba plena de llocs icònics que formen part del paisatge urbà que fan que València siga un espai únic digne de recorrer i gaudir. Les persones més sensibles amb el patrimoni i l’art són capaces de poder detectar aquestes fites i, en ocasions, plasmar-les en un quadre per sempre. Aquest va ser el cas en 2011 de l’artista Calo Carratalá que ara el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitecte Tècnics i Enginyers de l’Edificació de València recupera en una mostra que es pot visitar fins el pròxim 3 de desembre.
Calo Carratalá (Torrent, 1959), amb tres dècades de carrera professional, és considerat per alguns experts com l’hereu dels grans paisatgistes valencians del segle XIX i XX. En la seua trajectòria predominen les séries sobre els llocs llunyans de gran bellesa, però sense abandonar els llocs més pròxims com va succeir fa una dècada amb el seu passeig arquitectònic per València.
Apunts
Aquesta col·lecció temàtica dintre de l’obra de Calo Carratalà va ser realitzada per l’artista, a partir d’una sèrie d’apunts executats al natural directament en oli sobre taula de format reduït (23,5 x 16,5 cm.) d’edificis, principalment de caràcter residencial de la Ciutat de València, tant de la seua totalitat com en detall. Aquestes pintures en alguns casos suposen captures d’una mateixa construcció, realitzades des de diversos punts de vista, a causa del fet que Carratalà dedica un important nombre de les seues obres d’aquesta sèrie als xamfrans més emblemàtics de la ciutat, que permeten una més gran originalitat projectual als arquitectes i que Calo aconsegueix transmetre en els seus quadres. Aquesta col·lecció es reuneix per segona vegada en una mostra tenint en compte que algunes d’aquestes pintures ja es troben a mans de diferents col·leccions particulars.
En aquestos quadres l’artista va ser capaç d’arreplegar l’essència arquitectònica d’aquells edificis més rellevants, de més gran personalitat i que millor defineixen el paisatge urbà de la Ciutat de València. El marc temporal triat va ser l’arquitectura de finals del segle XIX als anys 70 del segle XX, passant per l’eclecticisme, l’Art Déco, el tardoeclecticisme, el racionalisme i el moviment modern fins al postmodernisme. Grans arquitectes i estudis, no solament del panorama valencià sinó també de la resta de l’Estat, són els autors de les construccions retratades en aquestes obres.
Aquest és el cas de Vicente Rodríguez amb ‘La Equitativa’, Luis Albert, Javier Goerlich -amb nombroses aportacions a l’exhibició-, Enrique Viedma amb l’Edifici de ‘La Unión y el Fénix’, Cayetano Borso -amb Bombas Gens entre altres-, Joaquín Rieta, Ignacio de Cárdenas -amb l’Edifici Merlé-, Luis Gutiérrez Soto -amb la Torre de València-, Antonio Escario -amb ‘La Pagoda’-, Vicente Valls i Joaquín García Sanz i l’estudi GO.DB.
Sens dubte un interessant passeig per l’arquitectura de la Ciutat de València a través de l’art, en el qual es conjuguen de forma molt brillant dos disciplines artístiques, que Calo Carratalà aconsegueix que dialoguen a la perfecció i en el qual, a més a més, contribueix a difondre i a deixar testimoni d’aquest interessant patrimoni.
