Les persones naixen amb la capacitat de conviure. Som una espècie que no solem viure individualment. Precisament, pel fet de compartir o no, han crescut els principals conflictes històrics. Tal volta, com que soc especialment pacífic, gaudisc intensament dels meus moments de soledat. Si resulta voluntària, ajuda a conéixer-nos. Tanmateix, ens agrade o no, la vida comunitària és inevitable. Eixa és la raó per la qual qualsevol preposició que remet a la companyia té interés. La meua predilecta és ‘amb’.

Un ‘amb’ és una paraula amb la qual es manifesta el contacte entre persones i coses. És plural fins i tot per a pronunciar-se. Pot dir-se [am] o incidint en la d final, si ho fa davant una vocal. També és pacífica tot i que en la recent història lingüística ha sigut punt de tensió. En determinades institucions públiques, durant uns anys, va estar vetada. Trobe que no s’ha de vetar res, sols la intransigència. Entre els minoritaris sectors lingüístics secessionistes, és una forma moderna i no pròpia. Consideren que les formes clàssiques són ‘en’ i ‘ab’. No entrem en polèmiques però direm que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) reconeix la paraula antiga ‘ab’.

M’agrada ‘amb’ perquè ens permet sentir-nos prop de gent diferent. Encara que col·loquialment la gent pel carrer la confonga amb la preposició ‘en’, preferisc esta primera. La paraula ‘en’ ja té prou funcions. El diccionari de l’AVL li’n dona 10. Jo, mirant un ‘amb’, pense en diversitat i unió. Dos sentiments que no ha tingut en compte un jutjat de Castelló que ha retirat dels col·legis els llibres de temàtica LGTBI. Una entitat integrista ha considerat que llegir-los era una manera d’imposar ideologia. Potser tenen raó. Tal vegada la introducció d’eixes publicacions supose una forma d’imposar la ideologia de la diversitat i del respecte a l’altre, per molt diferent que siga. Criden el que criden, estic convençut que els menors tenen dret a conéixer que la societat és plural i les famílies diverses. També crec que ha passat el temps en el qual la justícia tenia atributs per a dir el que es podia llegir.

En definitiva, confiem en la preposició ‘amb’. Encara que alguns no la vullguen, és sinònima de pluralitat i companyonia. Mirem de prop el poc o molt que compartim i allunyeu-nos del que ens separe i puga fer-nos mal.