El poder taumatúrgic d'Escuder –cert o no-, el portà a la veneració de les seues despulles, que encara avui es conserven a Santa Maria de Cocentaina, tot i que ja no se’ls atorga cap distinció i, els ossos que queden, es mantenen en una caixeta humil i malmesa, a l'arxiu de la parròquia -on vaig poder contemplar-los fa ben poc, per gentilesa del seu rector, mossén Eduardo Rengel, a qui aprofite per donar-li les gràcies, com també a la bibliotecària Susi Orts i a l'estudiós Pablo León, per les gestions que em portaren a veure cara a cara a aquell home medieval.

I dic això de cara a cara perquè, precisament, el cap de fra Escuder no es troba dins la caixeta. I, ara com ara, es barallen diferents hipòtesis per explicar aquesta anomalia: des de la dels familiars catalans que s'emportaren aquella part del seu parent verenable, fins a una suposada decapitació -poc creïble, si tenim en compte que Escuder va profetitzar diferents qüestions relacionades amb Alfons el Magnànim i va estar en contacte amb la noblesa valenciana i amb la reina Maria de Castella.

De les seues profecies sabem que, aquelles que sembla que afectaven a la monarquia, ara com ara són introbables. Però aquelles que ens han arribat en les dues còpies del segle XVI i del XVIII, inclouen una revolta de musulmans i una invasió dels seus germans de religió que vindrien de fora -la vertadera preocupació dels valencians del segle XV, com evidencia fins i tot el Tirant lo Blanch, que no és cap altra cosa que els desitjos de la noblesa local, literaturitzats.

Aquella profecia, convenientment situada en el moment de les Germanies, segurament es va revitalitzar. I és per això que una de les versions que es conserven -la de l'Arxiu de la Catedral de València- sembla que va estar datada pel pare Fullana en aquell segle. L'altra, la que s'inclou en un manuscrit del pare Güell, ja en el segle XVIII, seria copiada simplement com una curiositat erudita, molt pròpia dels homes d'aquell temps.

La figura de fra Escuder és, certament, enigmàtica. Més enllà del que ens han deixat escrit alguns historiadors i estudiosos antics i moderns -no massa, certament-, i més enllà de les seues profecies -alterades, sense dubte, en les còpies conservades, però, a la fi, allò més pròxim que tenim a les paraules directe de l'eremita del segle XV-, aquell personatge que va viure a la Cocentaina del Quatre-cents, mereix un estudi ben detallat.