Marta Moreno Pinazo ha sigut la guanyadora del XVI Premi de Teatre Palanca i Roca de la XXXIII edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Amb Franz i Màrion, 2019, Moreno estrena el palmarés de la present edició del certamen literari amb el guardó patrocinat per la Fundació Global Òmnium, dotat amb 6.000 euros. Durant els propers dies es coneixeran els noms de les persones guardonades en la resta de categories. Els anuncis culminaran el divendres 12 de novembre a la gala literària que tindrà lloc a la sala Rex Natura d’Alzira.

Entre les quasi 40 obres presentades, el jurat, format per Salvador Bataller, Marta Barceló, Iolanda Muñoz, Josep Palomero i Jordi Verdú, tècnic cultural de l’Ajuntament d’Alzira, ha escollit per unanimitat Franz i Màrion, 2019, tot i que subratlla que hi havia altres obres de molta qualitat. Entre els aspectes que han fet que el jurat es decante per l’obra de Moreno destaca «la tria acurada dels personatges, i la reflexió sobre els herois, els que callen, els ‘culpables’ i els ‘innocents’.»

A partir de la història real de Màrion Pritchard, Franz i Màrion, 2019 indaga en com les accions de les persones reverberen en el temps i fins a quin punt les ferides romanen obertes perquè ens neguem a mirar-les. En aquesta obra hi ha silenciaments, interrupcions i confusió de noms. Però, finalment, també hi ha un triomf de la paraula, perquè el camí de la humanitat aconsegueix que s’impose el respecte i la voluntat d’escoltar. D’això parla aquesta obra. Aquesta obra va d’escoltar. De voler, veritablement i amb sinceritat, escoltar a l’altre. De mirar-lo a la cara i veure’l com un ésser humà, tan humà com tu mateix, i també de mirar la realitat i veure-la, tot i que no ens agrade la imatge que ens torna com a reflex de nosaltres mateixos. I va de reconéixer la realitat. Mirar i veure, reconéixer, escoltar: actes de valentia i de generositat.

Cronològicament, l’acció comença a Holanda durant la Segona Guerra Mundial. Una dona jove, que amaga xiquets i xiquetes jueus, conversa amb una dona, el fill de la qual acaba de matar de manera més o menys involuntària. Aquest home, Franz, és un funcionari que sembla un col·laborador dels nazis que podria ajudar el règim a descobrir els xiquets amagats. La resta de l’obra transcorre en l’actualitat, i està protagonitzada per un descendent de Franz i una descendent de la dona jove. Mentre descobreixen qui és qui debaten asprament sobre si és més ètic i positiu denunciar i combatre la violència i la injustícia, com fa, en la tragèdia clàssica, Antígona, o optar pel silenci i la passivitat d’Ismene.

«Quan vaig conéixer la història de Màrion Pritchard una pregunta em va apressar: què hauria fet jo? Això em va portar a reflexionar sobre la responsabilitat de les accions i les repercussions que poden tindre al llarg del temps», assenyala l’autora. «Rebre aquest reconeixement és molt especial per a mi. El valencià, en el meu cas, és un idioma d’acollida», afig Moreno.