La confiança és un dels sentiments més importants en la muixeranga. Fa poc, vam valorar la seua importància; en aquest escrit explicarem com despertar-la. De vegades, decidim confiar en algú per motius no-racionals, per intuïció. Però hi ha unes qualitats objectives que infonen confiança. A continuació en fem un recull, ordenadat de menys important a més:
La primera qualitat que desperta la confiança són els coneixements tècnics. La gent tendeix a fiar-se dels experts. Però no és suficient: tenim por que ens utilitzen per als seus experiments com si fórem ratolins. Un altre criteri és la semblança: normalment creiem en les persones del nostre grup (família, escola, poble, etc). Els grups humans competeixen entre ells, però dintre seu, la gent s’ajuda. Una altra manera de saber si podem confiar en algú és la recomanació. Quan la xicalla no sap si es pot fiar del mestre, confia en el criteri dels seus pares.
Encara més important és la simpatia. Implica empatia (sensibilitat per a compartir els sentiments dels altres) i també comunicació. En les muixerangues, el comboi i els jocs són molt importants, ja que, en aquests moments, la xicalla coneix els seus responsables i aquests li demostren la seua bondat i afecte. La comunicació és molt important: la colla ha d’explicar què fa i perquè. Però també ha de saber escoltar tothom. A vegades cal acceptar que no podem fer una figura perquè la xiqueta diu que no.
Fer muixerangues representa un esforç. La xicalla no aguanta pes, però s’ha d’enfrontar a la por. La colla ha de premiar aquest esforç. No cal que el premi tingue un cost econòmic: és suficient una felicitació per a fer-la sentir valorada. La muixeranga és una activitat voluntària. Tots els muixeranguers són lliures de deixar-la quan vulguen. Per tant, el mestre no pot imposar càstigs (educació en positiu). Si una xiqueta deixa la muixeranga, la seua colla resulta castigada.
La solitud incrementa el sentiment de por, mentre que la companyia l’afebleix. Per tant, quan una xiqueta s’enfronta a un repte, sempre s’ha de sentir acompanyada per la colla. Una altra qualitat és la col·laboració. Es pot explicar dient: «Confio en tu si tu m’ajudes a mi». Per exemple, els pares són responsables de l’educació dels seus fills. Els pares confien en la muixeranga si aquesta els ajuda en aquesta feina tan important.
Sovint la xicalla aprèn a través de l’exemple: primer veu algú que fa una figura i després l’imita. La muixeranga ha de donar protecció als seus membres. Tots els muixeranguers han de conèixer la importància de la seguretat activa (pinya, etc.) i passiva (casc, etc.). Les figures que s’intenten a les actuacions han de tenir un assaig suficient. Si una figura té problemes, el mestre ha de dir a la xiqueta que baixi abans de caure (sempre que es pugui).
Però el millor argument per a aconseguir la confiança és la coherència. És a dir, que una persona realment fa allò que diu. Cal temps, molt d’assaig i moltes actuacions perquè la xicalla comprovi que és capaç de fer muixerangues difícils (autoconfiança) i tingui la seguretat que els seus companys de colla també (confiança en els altres). Aquesta confiança no es comunica a través de les paraules, sinó en allò que vivim (experiència).
La seguretat es guanya a poc a poc però es pot perdre ràpidament. Potser algú pensarà: «la xicalla perdrà tota la seua bona fe quan caigui per primera vegada». No és així: la xicalla sap que les muixerangues cauen, ho entén perfectament. El que no pot perdonar és l’engany, perquè és una forma de traïció.
Tot el que hem dit sobre la xicalla és vàlid per als adults, amb petits canvis. La principal diferència és que als adults ens costa reconèixer públicament que tenim por.
Com a conclusió, podem dir que, per a guanyar-se la confiança de la xicalla, el mestre d’una muixeranga ha de tenir coneixements tècnics, ha de ser proper, empàtic, generós, positiu, col·laborador, coherent, pacient, ha de guanyar-se la confiança dels pares, saber parlar i escoltar, i considerar sempre més importants les persones que no pas les figures. Ningú no ha dit que fos fàcil. Però val la pena.
exemples. El millor argument per a aconseguir la confiança és la coherència. 1 La primera qualitat que desperta la confiança són els coneixements tècnics. 2 Fer muixerangues representa un esforç. 3 Cal molt d’assaig i moltes actuacions perquè la xicalla comprovi que és capaç de fer muixerangues difícils. F
