El festival i fira del llibre il·lustrat Baba Kamo torna a València... i ho fa a lloms d’una pantera negra amb ànsies de llibertat! En aquesta 4a entrega, fixa la seua mirada en els marges i les perifèries i ens convida a explorar més enllà dels relats hegemònics. La nova edició tindrà lloc del 17 al 19 de desembre en el Centre del Carme Cultura Contemporània de València i està organitzada per l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) amb el suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i el patrocini de València Activa.
Any rere any, Baba Kamo —que pren el seu nom del llibre Kembo, incidente en la pista del Circo Medrano, de Carlos Pérez i Miguel Calatayud (Kalandraka)— aposta per un cartell colpidor que convida a observar l’univers de la il·lustració des d’una perspectiva diferent. En aquesta edició, l’encarregat de realitzar la imatge ha sigut l’artista gràfic Elías Taño, amb la col·laboració de l’estudi Yinsen. Taño va ser seleccionat d’entre els 135 artistes que van mostrar les seues peces en l’exposició internacional de Baba Kamo 2020. «Elías Taño, com a conegut il·lustrador i activista, fa servir el seu llenguatge bigarrat i potent a fi de construir un complex trencaclosques enriquit amb múltiples referències polítiques. Un cartell que serà un crit a les parets –i a les pantalles– contra el racisme i el colonialisme i en defensa de la diversitat i l’emancipació dels pobles. Un univers gràfic reflexiu i sacsejador i, alhora, empoderador i festiu, amb la il·lustració com una arma carregada de futur», expliquen des de l’organització del festival.
Fins ara, el lleó Kembo havia sigut el protagonista ineludible del festival Baba Kamo, però ha arribat el moment de posar el focus en altres veus, en altres discursos. És el torn de la pantera, personatge principal de la proposta gràfica de Taño. «D’entre tots els personatges del llibre, em vaig centrar en les tribus dels Babalunga i els Kamolongos, que al final són el subjecte històric sobre el qual treballe habitualment: el poble. Estava llegint molt sobre decolonialisme, panafricanisme i moviments d’alliberament, així que vaig decidir fer un homenatge a eixes lluites anticolonials i d’emancipació dels pobles d’Àfrica. A partir d’ací vaig traçar un paral·lelisme amb els moviments independentistes de Canàries, Algèria, el Congo, el Black Panther Party, etc. He volgut prestar especial atenció a la revolució de Burkina Faso, un país que va començar un procés polític molt potent, progressista i avançat en els 80, que més tard va ser dinamitat amb l’assassinat de Thomas Sankara. Així he construït tot l’imaginari d’aquesta edició de Baba Kamo. Volia, en definitiva, donar-li un enfocament menys eurocèntric a la història de Kembo. Com a africà (políticament i territorialment) m’ho devia», explica Taño, qui cita entre les referències que ha utilitzat per a aquest treball coordenades creatives tan diferents com la tradició gràfica de Ghana, el muralisme xilé o Keith Haring.
Qüestionari lector a Àlex Blat
Un llibre que tens pendent llegir: «Noruega», de Rafa Lahuerta (Drassana)
Un llibre de la teua infància: Les «Bruixes», de Roald Dahl (Estrella Polar)
L’últim llibre que has regalat: «Boulder», d’Eva Baltasar (Club Editor)
Un llibre que has llegit més d’una vegada: «El Hòbbit», de J.R.R. Tolkien (La Magrana)
Quin llibre t’estàs llegint ara mateix?
«Canto jo i la muntanya balla», d’Irene Solà (Anagrama)
Un llibre que ha canviat la teua forma de veure el món: «Amor líquido», de Zygmunt Bauman (Paidós)
Un llibre que no has pogut acabar: si els comence els acabe, fins i tot quan em costa. Soc prou cabut.
Un llibre que sempre recomanes:
«La sega», de Martí Domínguez (Proa)
Quin llibre t’haguera agradat haver escrit:
«Harry Potter i la pedra filosofal», de J.K. Rowling (Empúries)
Subratllar frases i doblegar pàgines: a favor o en contra?
Cent per cent a favor
