He defés en diferent textos la importància de compartir i de trobar-nos envoltats d’altres persones per a ser feliç. Pense que cap preposició arreplega millor eixe desig que ‘entre’. Amb eixa paraula, expressem que estem rodejats de gent o que actuem en cooperació. Encara que matemàticament és sinònima de la divisó, sempre unix més que separa.

En el moment actual, necessitem unir-nos, amb prevenció, per a superar la situació provocada per la pandèmia. No serà fàcil retrobar-nos. Pel mig, hi ha moltes tragèdies personals. Sentir-nos tots i totes junts costarà més perquè no s’ha valorat prou el mal psicològic que està deixant la covid. És veritat que les administracions han anunciat més pressupostos però encara resta per definir. El que sí sé és que tinc una filla preparant-se l’examen per a ser Psicóloga Interna Resident (PIR) i que de l’any passat a este sols han passat a 25 places més per a tot l’Estat. El canvi més destacat és que tornen a augmentar-ne les preguntes. No sé si per a posar entrebancs o perquè les persones professionals estiguen més preparades.

Entenc que tardarem sentir-nos prop com abans. Tanmateix no podem permetre’ns en el nostre territori que la llengua ens separe. Hem de conviure les comarques castellanoparlants i valencianoparlants amb un bilingüisme real. Allà on es parle valencià no es pot obviar el castellà ni tampoc les persones que l’empren. Però, quan siga a l’inrevés, també s’ha d’escoltar amb naturalitat el valencià. Confiem que arribe el moment que una persona parle la llengua que l’Estatut diu que ens és propia sense que cap valencià o valenciana diga que no l’entén. Hem d’acabar, doncs, amb situacions com les ocorregudes a Montanejos, on s’ha anul·lat una actuació perquè cantava en valencià. El valencià ha d’estar ‘entre’ nosaltres, independentment que siguem persones valencianoparlantes o no.

L’únic que desitge és que la preposició ‘entre’ no l’emprem per a dir que perviue l’homofòbia en la societat. El cas dels artistes fallers d’Artdefoc em preocupa. Em fa por que pervisca tanta violència contra la condició sexual. Pense en aquella part de la joventut que escolta discursos radicals i acaba per creure’ls.

En definitiva, no perdem de vista la preposició ‘entre’. Resulta positiva expressar-la. Tinguem en compte que entre tots i totes obrim els dies. Intentem encetar-los en companyia i sobretot amb un bon raig d’esperança.