El so de la dolçaina i el tabalet està estretament lligat a la nostra identitat i a les costums de la nostra terra. Ens desperta el dia de la festa grossa al nostre poble, està present a cercaviles i processons, albades i danses, i ens acompanya en moments tristos i feliços de les nostres vides. No entenem la nostra vida cultural i festiva sense el so d’aquests dos instruments tan nostres, de la mateixa forma que no concebem les muixerangues sense el seu acompanyament, sempre tan solemne, majestuós i emocionant.
Baix les ordres del mestre comença a tancar-se la pinya. Tothom està ja al seu lloc, preparat. Comencen a sonar els tabals, sempre rítmics, que fan créixer l’expectació entre el públic i també els darrers nervis entre els muixeranguers. Es col·loquen les escaletes, pugen els segons i comencen a sonar les dolçaines. I amb el seu so, arriba la concentració i s’acaben els nervis a la pinya i el tronc.
La música de la dolçaina i el tabal acompanya la construcció de les figures i, junt al soroll del públic, dona pistes als muixeranguers de com evoluciona el seu muntatge. Tot plegat, contribueix a crear un ambient i unes sensacions en qui forma part o es mira les figures que fa que l’experiència siga molt més intensa, molt més viva. Expectació i alguns nervis a l’inici, amb els primers colps del tabal; atenció i concentració que arriben amb el so de la dolçaina; emoció, però també contenció, quan la xicalla arriba dalt i eufòria col·lectiva amb les darreres notes, quan la figura es desmunta.
Les muixerangues no serien el que són sense la melodia de la dolçaina i el tabal, i nosaltres no les viuríem de igual manera. Però és que, a més, les colles tampoc serien el que son sense els músics que les acompanyen, sempre alegres i disposats a fer festa i comboi allà on van.
Algunes colles, com la Nova Muixeranga d’Algemesí, tenen la seua pròpia colla de dolçainers i tabaleters. En el cas de la Nova, aquesta colla es la Muixeraina, creada l’octubre del 2018 dins la mateixa associació Nova Muixeranga d’Algemesí. La Muixeraina va néixer davant la necessitat de tindre una colla de músics pròpia dins la Nova, donada la gran activitat muixeranguera de la colla i els avantatges que aportava tindre un grup estable i habitual de dolçainers i tabaleters que coneguera les melodies lligades a les muixerangues i acompanyara la colla en les actuacions i activitats. Actualment, la Muixeraina compta amb 19 membres actius, socis també de la Nova Muixeranga, i organitza les seues pròpies activitats d’assaig i formació, a més de participar en la resta d’activitats de la Nova, com actuacions, assemblees o activitats culturals i socials com la Muixerola.
Altres colles, en canvi, no tenen grup de dolçainers i tabaleters propi, però sí una colla, podríem dir amiga, que els acompanya habitualment a les actuacions i activitats. Aquest és el cas de la Conlloga Muixeranga de Castelló i La Llavor Dolçaina i Tabal d’Almenara, que acompanya la colla castellonenca pràcticament des dels seus inicis. Aquest model, tot i que segurament pot no ser tan còmode per les colles, també és molt enriquidor, donat que estableix un vincle i una col·laboració estreta entre associacions diverses i, al cap i a la fi, contribueix a teixir xarxes de cultura popular. A més a més, ocorre moltes voltes que, en les actuacions més importants, s’afegeixen a aquesta col·laboració altres dolçainers i tabaleters que, bé com a colla o bé a títol individual, volen també, a través de la seua música, fer pinya amb les muixerangues.
En definitiva, com diem habitualment: sense músics no hi ha muixeranga. Ara que s’apropa Santa Cecília, patrona dels músics i de la música, volem agrair i homenatjar tots els dolçainers i dolçaineres, tabaleters i tabaleteres que amb la seua música han contribuït a fer més gran, més autèntica i més viva la muixeranga.
