El MuVIM acull dos exposicions, enquadrades en el cicle ‘Memòria i canvi Climàtic’, dels artistes Carlos Errando i Rafael de Luis, amb els títols ‘Un futur imperfecte’ i ‘València, 1980+40’, dos mostres que «ens fan reflexionar sobre les nostres accions i les seues repercussions en el futur a través dels fotomuntatges d'Errando; i des del record de les fotografies que ens evoquen la història de la ciutat de València amb la mirada de Rafa de Luis», subratlla la diputada del MuVIM, Glòria Tello.
Carlos Errando, amb la seua exposició ‘Un futur imperfecte’, ens oferix una reflexió visual a través de fotomuntatges singulars i distopies, eixes representacions fictícies d'una societat futura amb característiques negatives causants de l'alienació humana, per a mostrar-nos un possible escenari catastròfic causat pel canvi climàtic.
Errando és un artista minuciós i dedicat que utilitza només les seues pròpies fotografies. Les seues obres són una suma de preses diferents sobre el mateix objecte, edifici o paisatge, que ajusta de manera manual com un artesà fotògraf, controlant la llum, la perspectiva, la uniformitat i l'encaix. La quantitat d'informació que cada obra finalitzada posseïx la convertix en una fotografia d'altíssima resolució, impossible d'aconseguir amb un fotomuntatge simple, mostrant-nos una València futura possible, endinsant-nos en la reflexió sobre la crisi climàtica.
‘València 1980+40’
Rafael de Luis, a través de ‘València, 1980+40’, ens permet rememorar i vagarejar en la memòria de la ciutat. L'artista ens oferix la seua visió personal de la ciutat amb imatges captivadores. Són un document històric d'una ciutat existida. El fotògraf ens oferix els seus ulls com a responsable de la temàtica triada, enquadraments, personatges i edificis. Una certa nostàlgia d'un moment que sent fugaç i irrepetible i l'aura de desaparició del qual es pressent, embarga els seus treballs.
Rafael de Luis pren fotografies en una situació política predemocràtica plena d'expectatives de llibertat, amnistia i autonomia, els seus interessos, les seues il·lusions, estaven condicionades per la seua joventut i pel moment. La visió d'estes obres suscitarà records per als quals van conéixer eixa València de fa quaranta anys i esperança que l'evolució de la nostra ciutat, amb el pas dels anys, romanga cada vegada més habitable, bonica i humana.
Altra de les exposicions del MuVIM és «La Margot. Trans (formar-se) en llibertat», dedicada a la transformista valenciana. «D’entre els primers artistes del gènere transformista va sorgir la figura de la Margot, un artista que a través dels anys va anar creixent fins a convertir-se en una autèntica estrela dels cabarets, músic halls i teatres, una vida d’èxits, llums i ombres que va forjar a un dels màxims exponents del transformisme valencià. Així se’ns presenta en una de les seues cançons: ¡Aquí me tienen/ pues ante ustedes/ ya me ven! ¡Aquí me tienen/ y quiero que me miren bien/ juzguen ustedes, por mi manera de actuar!», informa l’organització.
«A ritme de cabaret i de lluentons, de cançons equívoques i lluentors de lamé, de coratge i molt maquillatge recorrerem amb La Margot aquells camerins i locals, autèntics espais de resistència amb els quals dibuixar aquella València dels anys 70 i 80 quan la ciutat es va transfigurar».
