Des de 1981, es considera el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Una data per a recordar les agressions masclistes que encara pateixen les dones arreu del món pel simple fet de ser-ho. Aquesta violència històrica i estructural continua present en una societat d’arrels patriarcals com la nostra i es mostra amb manifestacions ben diferents, siga amb colps físics o amb ferides verbals (menys evidents que un blau, però igual de doloroses). Sabem que allò que no s’anomena no existeix, per això resulta tan necessari comptar amb lectures que ens ajuden a visibilitzar el maltractament físic i psicològic que pateixen les dones en diferents racons del planeta. A més de descriure el present, des de la Fundació FULL considerem que els bons llibres també ens poden servir per a construir horitzons d’esperança, per a sembrar les llavors d’un futur més igualitari. I és que, sabem que la literatura ens fa somiar i viatjar amb la imaginació, però també constitueix una eina de transformació social.

En aquest sentit, dins del món editorial valencià, comptem amb una abundant producció de títols que reflexionen sobre la violència masclista des de diferents perspectives.

Un d’aquests títols és Passos lleugers, que va ser, primer, una peça teatral i després es va transformar en un llibre publicat per Edicions 96 amb traducció d’Iban Leon Llop. Al llarg de les seues pàgines, Dacia Maraini recull els testimoniatges de huit dones que exposen les seues doloroses experiències com a víctimes de la violència i la discriminació. A més, aquesta obra forma part d’un extens projecte internacional de sensibilització que es duu a terme des de fa anys a Itàlia, i també a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Japó i Marroc.

I què succeeix quan la violència de gènere s’entrecreua amb els conflictes de classe i la xenofòbia? A aquest interrogant tracta de respondre l’editorial Sembra Llibres amb Florescència, de la metgessa i escriptora Kopano Matlwa. Traduït per Elisabet Ràfols-Sagués, aquest títol planteja una història dura però necessària sobre masclisme i racisme a la Sud-àfrica postapartheid.

Si es tracta d’arribar a lectores i lectors adolescents (una audiència imprescindible quan parlem de prevenir actituds sexistes), una bona opció és L’infern de Marta, de Pasqual Alapont (Bromera). Estructurada mitjançant els codis del thriller, aquesta novel·la breu retrata com una jove s’endinsa en els laberints del maltractament disfressat d’amor romàntic. El llibre es completa amb La màscara de l’amor, un text del psicòleg i criminalista Vicente Garrido que analitza comportaments de risc.

La violència masclista es tradueix en ferides físiques, però també en moltes altres violències, en plural. El senyal, de Marta Meneu-Borja amb Edicions Bromera, és una novel·la coral que desglossa aquestes diferents agressions, des de l’assassinat, fins a la violència verbal, el control a les xarxes socials o els problemes amb el mateix cos de les dones. Conflictes que evidencien com el masclisme és present en el dia a dia de totes les dones; és per això que cal llegir i cal lluitar dia a dia.