No és fàcil descriure exactament una persona. Així que la preposició ‘com a’ és de gran ajuda per a dir-ne els atributs. Amb ella, podem expressar la qualitat o la funció amb la qual actua el protagonista d’una oració. També ajuda a comunicar les seues actituds en la vida. Encara que pot utilitzar-se per a comparar o que perd la ‘a’ quan precedix a un article, realment el que més m’agrada és que informa de la trajectòria personal del subjecte de les nostres frases.

A voltes, ‘com a’ aprofita per a dir la professió o lloc de procedència. No crec que el currículum o la funció que un ésser humà tinga en la vida haja de ser determinant. Des del meu parer, un rei és igual que una ciutadana, una alcaldessa que un veí o un metge que una agranadora. Tanmateix encara hi ha alguna gent que practica la diferenciació classista o professional. Aprofita el càrrec per a abusar-ne. Sembla que el rei emèrit ho va fer, en impedir una entrevista televisiva a l’actriu Bárbara Rey. Els de dalt i els de baix, els quals es reflectien bé en l’antiga sèrie anglesa de televisió «Upstairs, Downstairs» («A dalt i a baix»), continuen vius. Tal vegada, no de la mateixa manera però sí amb una dosi de crueltat per a les persones que no tenen solvència econòmica o una destacada procedència familiar. Eixa dosi de menyspreu o de diferenciació es veu entre determinats membres de la societat madrilenya, quan contemplen la gent de la perifèria com a persona «de províncies».

El ‘com a‘, amb la funció comparativa, l’emprem més del que es pensa. Ens passem la vida comparant. De fet, no s’entendria la nostra existència sense mesures internacionals com el metro o el gram. Per molt que s’esforcen des del Regne Unit a tindre’n pròpies, les mides estan fetes per a universalitzar-se. Si pensem les vegades que hem comparat cada dia per a comunicar-nos, comprovarem el gran nombre d’expressions que diem i el paper que en eixe quefer té la preposició ‘com a’.

En definitiva, tinguem present un ‘com a’. Sempre ajuda a descriure les persones. Però no ho prenguem per a diferenciar o menysprear. El valor d’una persona no naix de la lluentor de les monedes que hi ha en les seues butxaques sinó de la brillantor del seu cor.