Fa broma la periodista i escriptora especialitzada en sexualitat Noemí Casquet que amb un cognom com el seu no podia dedicar-se a una altra cosa. Ja quan estudiava periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona l’anomenaven «la del sexe» i en això segueix, divulgant sobre aquesta qüestió.
L’autora confessa, no obstant això, que ara «carda poc i escriu massa», en al·lusió al fet que acaba de posar el punt final a dues noves novel·les, ‘Cuerpos’ i ‘Almas’ (Ediciones B), protagonitzades per una dona, Ruth, que al llarg de les seues pàgines habitarà diferents cossos a la cerca de la seua identitat.
Aquests títols se sumen a ‘Mala mujer’ (Lunwerg) i a la trilogia ‘Zorras’, ‘Malas’ i ‘Libres’ (Ediciones B), editades en els últims anys i de les quals porta venuts més de 150.000 exemplars.
A més, està al capdavant del programa de televisió de Playz «Llámalo X», és directora de «Santa Mandanga», una plataforma d’educació sexual i afectiva, i té més de dos milions de seguidors a Instagram, amb un discurs sempre a favor de la naturalització del sexe, del ressorgiment de la sexualitat més ancestral o de trencar el tauler de l’actual sistema social «per crear noves partides».
La catalana, nascuda el 1992, assevera que per a ella «el sexe ha estat el motor de canvi i alliberament personal més gran» que ha tingut, i entén que «també pot ser-ho per a molta gent». Afegeix que des que la seua presència a les xarxes o en els mitjans de comunicació ha augmentat hi ha qui la para pel carrer «amb missatges molt bonics».
D’altres, a través del ciberespai, «mostren unes emocions brutals i això és la gasolina per seguir en la lluita, perquè la lluita pesa moltíssim, i més quan ja hi portes dotze anys». «El meu propòsit i el meu treball és alliberar el màxim de persones possibles a través de la sexualitat», proclama l’autora, resident des de fa uns anys a Madrid. Creu que «la cultura és un dels grans motors de canvi, no és indiferent, ni neutral davant la lluita».
Contra l’imaginari social
Noemí Casquet defensa sense ambages que «no es pot seguir perpetuant l’establert, aquestes sèries d’amor romàntic de merda o aquestes pel·lícules amb ‘empotrador’ que ens posen en el nostre imaginari social».
No pot ser, subratlla, que «estiguem avançant en la lluita feminista, en l’alliberament de la dona, però, al mateix temps, seguim tenint fantasies sexuals amb una figura masculina superior, ja que, al final, cedim el nostre poder una altra vegada al sistema patriarcal».
Conscient que «hi ha un problema de base, que no es resoldrà de la nit al dia», Noemí Casquet sí que advoca per anar canviant en el temps «l’imaginari de tota la humanitat».
