L’Institut Valencià de Cultura ret homenatge en la Filmoteca de València a l’actriu Lola Gaos (1921 1993) en el centenari del seu naixement a València, amb la projecció hui a les 18 hores, de ‘Tristana’ (1969) de Luis Buñuel.
Basada en la novel·la homònima de Benito Pérez Galdós, ‘Tristana’ està ambientada a Toledo i conta la història de Don Lope (Fernando Rey), un madur i ociós rendista que viu amb la seua criada Saturna (Lola Gaos). En quedar òrfena Tristana (Catherine Deneuve), el cavaller compleix la promesa que va fer als seus pares. Es fa càrrec d’ella i l’acull a sa casa, on no tarda a seduir-la i fer-la la seua amant.
La projecció d’esta vesprada tindrà la presència d’Elena Salcedo Gaos, neboda de l’actriu. També hi estaran presents el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i el director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, José Luis Moreno. El clàssic de Buñuel podrà tornar a veure’s demà, a les 20.15 hores.
Una actriu compromesa
Lola Gaos (1921-1993) és una de les actrius valencianes amb una de les trajectòries més destacades, ja que va treballar a les ordres de cineastes com Luis Buñuel en ‘Viridiana’ i ‘Tristana’; Luis García Berlanga, en ‘Esa pareja feliz’ i ‘El verdugo’; Jaime de Armiñán, en ‘Mi querida señorita’; José María Forqué, en ‘Atraco a las tres’; Juan Antonio Bardem, a ‘Lorca, muerte de un poeta’, i Manuel Gutiérrez Aragón, en ‘Sonámbulos’, entre altres.
Tal vegada el seu personatge més recordat és el de la tirànica mare que va interpretar en ‘Furtivos’ de José Luis Borau, en la qual va compartir protagonisme amb Ovidi Montllor. També figuren entre els seus personatges més cèlebres la criada Saturna de ‘Tristana’ i la irreverent Enedina de ‘Viridana’, dos clàssics de Buñuel. Dotada d’un físic singular i una veu inconfusible, Lola Gaos va intervindre en més de seixanta pel·lícules, quasi sempre en papers secundaris i molt sovint interpretant dones fortes, pèrfides i temperamentals.
Exili
El 2 de desembre es van complir cent anys del naixement a València de Lola Gaos en el si d’una família nombrosa, republicana, d’esquerres i molt vinculada al món de la cultura. Germana del filòsof José Gaos i dels poetes Vicente i Alejandro Gaos, l’actriu va estudiar el Batxillerat a València, però el desenllaç de la Guerra Civil la va conduir a l’exili a Mèxic, després d’haver patit la pèrdua de son pare en un camp de concentració.
A Mèxic va donar els seus primers passos en el teatre. Quan va tornar a Espanya en 1945, va prosseguir la carrera teatral en circumstàncies molt difícils i va debutar en el cinema en 1949. Lola Gaos va morir en 1993, després de diversos anys condemnada a l’ostracisme.
Al marge de la seua carrera d’actriu, Lola Gaos va mantindre una intensa activitat política durant el franquisme i els primers anys de democràcia. Durant la major part de la seua vida, va ser una convençuda comunista i feminista, encara que sense militar directament en cap partit polític.
El seu activisme polític va provocar que molts productors es negaren a donar-li treball.
