Quan el març del 2020 es va suspendre tota l’activitat muixeranguera a conseqüència de la pandèmia, molt poca gent creia que aquesta situació anava a durar gairebé dos anys. De fet, a algunes colles muixerangueres les van sorprendre amb una actuació a les portes, i pensaven que es tractava només d’un ajornament, que en poques setmanes reprendrien els assajos i les actuacions aparcades. Tothom sap com va anar després: els locals d’assaig i les seues muixerangueres van tancar durant molts mesos. A mesura que anava passant les setmanes els pronòstics més pessimistes anaven agafant força. Al remat, però, és que no ha anat tan malament, de fet, fins i tot es pot ser optimista, malgrat les dificultats sobrevingudes per la pandèmia i les seues conseqüències en el món muixeranguer.

A principis del mes d’octubre passat, amb el vistiplau de la conselleria de Sanitat, la Federació Coordinadora de Muixerangues va redactar un protocol de represa de l’activitat muixeranguera, el qual ha anat patint diverses modificacions al ritme de les diferents resolucions de la conselleria. Cal dir que no es coneix cap cas, en totes aquestes setmanes transcorregudes des de la represa muixeranguera, de contagi en cap colla per fer muixerangues. Això significa que les mesures d’higiene i seguretat adoptades des de la Federació han funcionat.

Les muixerangues prenen les places i carrers | FURTAT.

Amb la vista posada en els actes commemoratius del 9 d’Octubre, va fer que la majoria de colles tornara als assajos i es fera una crida per les xarxes socials i els canals interns perquè la massa social retornara als caus. Però quina fou la resposta? Doncs sembla que molt desigual, i així es pot apreciar en les mateixes imatges publicades per les agrupacions muixerangueres: mentre que algunes van recuperar una part del múscul social d’abans de la pandèmia, d’altres van quedar molt minvades, i fins i tot n’hi ha que encara no han mamprés els assajos ni les actuacions. Hi ha qui atribueix això a què durant el temps en què es va aturar l’activitat muixeranguera, molta gent es va buscar una alternativa per omplir aquest buit (hem de recordar que la Muixeranga va ser l’última manifestació en reprendre la seua activitat amb una certa normalitat); o un cert desinterés per la mateixa activitat; o una desafecció envers la colla. Fins i tot, en alguns casos s’ha constatat un preocupant envelliment dels membres de la colla, fet inevitable i de naturalesa biològica, però que en el cas d’entitats socials es deu a una manca de relleu generacional. «No s’ha sembrat», diu un mestre, «i ara costarà apropar gent nova a la muixeranga». Amb la presència a les places i carrers, i la visibilitat que això proporciona, es confia a revertir la situació.

I les actuacions, com han anat? Doncs hom podria dir que, en general, es progressa adequadament, que s’ha manifestat, al principi, una certa falta de rodatge després de tant de temps d’inactivitat. La sort és que això es pot solucionar a base de més assaig, proves i redefinicions de perfils, sobretot en el cas de la xicalla. Aquesta és, en general, la principal preocupació tècnica: els xiquets i les xiquetes han crescut, i allò que feien abans ara ja no ho poden fer, i a les colles no hi ha hagut temps a buscar o a preparar el relleu. Això també s’ha vist en les primeres actuacions: xicalla molt gran en posicions que, en un cas normal, ja no farien, o xicalla nova que encara no ha assimilat determinats conceptes tècnics, també actuacions sense xicalla. Això, evidentment, en general, ja que també hi ha casos de xiquets i xiquetes que han complert a la perfecció el paper que se’ls demanava.

No obstant això, a la vista de l’evolució de les actuacions des de principis d’octubre fins a aquest darrer cap de setmana, cal ser optimistes, ja que s’ha pogut vore un augment de muixerangueres i muixeranguers i una solvència tècnica abastida en unes poques setmanes d’assaig, molt semblant al que hi havia abans de la pandèmia. I aquest és el camí, perquè som el que assagem, el que actuem i el que ensenyem.