El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) comença una línia de treball de revisió dels orígens de la creació contemporània a través d’‘Artistas y máquinas. Diálogos en el desarrollo del arte digital’. Una exposició que s’obri al públic en la Sala 1 i 2 amb més de 80 obres que dialoguen entre si a través del ‘copy-art’, el ‘net.art’ i el ‘video-art’, llenguatges que van posar en crisi l’art més clàssic.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquesta mostra juntament amb els seus dos comissaris, José Ramón Alcalá Mellado, catedràtic d’Art i Nous Mitjans en la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM); i Nilo Casares Rivas, escriptor i comissari expert en ‘net.art’ o art en xarxa.

«Amb aquesta exposició produïda pel CCCC, posem en context l’art actual revisant els orígens de la creació artística contemporània. Es tracta d’una selecció d’algunes de les peces més significatives de la trobada entre l’art i la tecnologia que ens ensenya d’on venim i visibilitza la importància d’aquests llenguatges que van trencar els motles més tradicionals de l’art», ha valorat Pérez Pont.

‘Artistas y máquinas’ exalta les relacions entre l’artista i la màquina de reproducció moderna ‒aquell instrument tecnològic automàtic i instantani comercialitzat des dels seixanta‒ per a fer que les creacions històriques seleccionades pels comissaris dialoguen entre elles, de manera juxtaposada. Les seues imatges estàtiques i dinàmiques, analògiques i digitals, físiques i virtuals, es confronten en un mateix espai expositiu, de manera que revelen les característiques intrínseques de cada una i evidencien les contaminacions i influències que totes van tindre sobre totes.

La proposta expositiva introdueix el visitant en el primer moment en què els artistes van recolzar en les tres grans famílies de màquines de generació i reproducció automàtica ‒fotocopiadores, càmeres portàtils de vídeo i ordinadors gràfics personals‒, de tal manera que van activar amb les seues creacions els programes de les avantguardes artístiques. La seua missió principal consistia a posar en dubte els paradigmes tradicionals i donar forma concreta a les noves idees, activades al llarg del segle XX per filòsofs, escriptors, artistes, científics i pensadors en general.

Alcalá, comissari, destaca que el valor d’aquesta exposició resideix en el fet que «aquests tres llenguatges van posar en crisi els paradigmes tradicionals de l’art des del Renaixement». «Col·loquem en la història oficial de l’art contemporani aquests relats perifèrics que es van quedar en el marge i que encara no tenen el seu espai a pesar de ser fonamentals en l’art actual», afig. Segons explica Casares, «l’exposició evita els tòpics tant del videoart com del ‘net.art’ i ressalta especialment la importància del ‘copy-art’ en l’art d’avantguarda i els avanços fets pels ‘copy-artistes’». El comissari conta com «el món de l’art rebutjava la màquina en si quan no era una barrera, sinó una aliada, i ara el públic comprendrà que, darrere del que veiem, hi ha gent que ho va posar tot de cap per avall a través de màquines».