La Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM) està preparant un informe titulat «Quantificació del públic muixeranguer» amb l’objectiu de saber quanta gent assisteix a les actuacions muixerangueres més importants.
Fins ara, quan es vol saber quanta gent ha participat en un acte públic com un concert, una manifestació, etc., es calcula la superfície ocupada i es multiplica per la densitat. La súperfície és objectiva i fàcil de calcular, però la quantitat de persones per metre quadrat s’estableix de manera subjectiva. Això pot donar resultats molt dispars. Ja estem acostumats que, després d’una manifestació, els organitzadors afirmin que hi havia cinc o deu vegades més persones de les que diu la policia.
L’estudi de la FCM utilitza un sistema diferent: comptar els espectadors que es veuen en una fotografia (o conjunt de fotografies) un per un. No s’ha utilitzat una tecnologia especialment avançada, només unes bones fotografies, temps i paciència. Els resultats no són exactes, perquè sempre hi ha part del públic que queda fora de la fotografia, que marxa aviat o arriba tard, que queda tapat per un arbre o una altra persona, etc. El resultat s’ha de considerar un número mínim d’individus. Amb aquest sistema, s’ha pogut demostrar que, abans de la pandèmia, l’actuació de la Magdalena de Castelló i la Trobada d’Algemesí atreien unes 1.000 persones de públic.
Resulta interessant reflexionar sobre la importància del públic. Una actuació es pot considerar una representació teatral o para-teatral i, per tant, és un acte comunicatiu amb un emissor (la colla), un receptor (el públic), un context (la festa), un missatge, etc. Diversos estudis sobre teatre expliquen que la presència de públic és necessària perque jutja l’obra, hi estableix una relació d’empatia i expressa la seva opinió. Molts anys abans que s’inventéssin els «like» de les xarxes socials, el públic del teatre ja aplaudia o tirava tomaques.
El públic també és important per a les muixerangues. A Algemesí, els carrers per on passa la processó es diuen «carrers de volta». Quan arriba la festa major, la gent que hi viu convida els seus amics, familiars i coneguts perquè vegin la processó. Moltes cases obren les seues portes i ofereixen menjar i beguda als muixeranguers. Demanen que actuin davant de la casa; els muixeranguers entren a algunes cases pels balcons i també fan una muixeranga fàcil (la marieta) amb xiquets del públic. Aquesta relació d’intercanvi i de confiança crea uns lligams molt forts entre la muixeranga i el poble.
És lògic pensar que els espectadors es queden mirant una actuació sempre que el seu benefici superi el cost. El públic no paga entrada per a veure muixerangues, però hi dedica un temps i l’esforç d’estar dret. No hi ha un límit de temps per a les actuacions, però és millor que no siguin massa llargues.
Quins beneficis obté el públic? En primer lloc, la bellesa estètica. La muixeranga, com l’òpera, és un «espectacle total» perquè estimula la vista i l’oïda. La muixeranga és un espactacle amb música, colors, formes i moviment. No és un ballet, però és important que tots els muixeranguers portin l’uniforme, que la música estigui ben interpretada, que la colla demostri organització, etc.
Una qualitat de les muixerangues és la seua dificultat. Veure una alta de sis impressiona més que no pas un alcoianet (que només té tres altures). Cada figura és única, té la seua dificultat i, moltes vegades, és irrepetible.
El risc és espectacular, però també l’èxit. El públic vol compartir sensacions positives com l’alegria. En les actuacions muixerangueres, totes les colles poden aconseguir els seus objectius sense que això impliqui la derrota de les altres.
El públic també pot aprendre molt sobre les muixerangues. No cal memoritzar totes les colles ni totes les figures que existeixen, però cal que els espectadors coneguin la colla del seu poble. Si es coneix la tècnica i la dificultat de la figura que s’està mirant, es valorarà més.
Un dels elements més importants en les tradicions són els vincles d’empatia i de poble. Quan un grup (poble, família, club, etc.) celebra una festa, hi participen tots els seus membres. Les festes creen i enforteixen aquest sentiment d’identitat, de grup.
En els últims anys, s’han creat muixerangues en molts pobles però encara tenen poc públic. Les muixerangues han de donar informació, explicar què són i què fan. Això es pot fer durant l’actuació amb un micròfon o també amb xerrades, llibres, exposicions i a través dels mitjans de comunicació, com per exemple en la secció «Terra de muixerangues» d’aquest diari.
Algemesí-Gandia- Algemesí- . Es vol saber quanta gent assisteix a les actuacions muixerangueres més importants. 1 Una de les fotografies de l’estudi, amb el recompte del públic. F
2 El públic mira una muixeranga amb atenció. F
3 A Algemesí, a vegades, els muixeranguers entren a les cases pels balcons F
