No compres tot el que vols, sinó el que necessites, perquè les coses que no les necessites, encara que siguen barates, ja són massa cares. Aquesta recomanació la féu Sèneca i l’he traduïda lliurement, perquè diu el que jo pense. Comprar és una necessitat humana de sempre i la compra-venda de productes cobejats per pobles de molt enllà del lloc de producció incentivà l’activitat de la navegació i dels mercats, i mitjançant aquells contactes també es difongueren els avenços en el coneixement de les coses i les noves tècniques i les idees filosòfiques i socials, a més de l’aparició de les monedes, l’alfabet i l’escriptura... A mida que el comerç i els contactes anaven obrint-se a nous espais, el món anava fent-se també més gran i això fou l’origen de la civilització i de la història. De l’ús d’aquelles novetats, però, se’n derivà el problema del mal ús i de l’abús de les coses, que és on estem instal·lats des de llavors.

Contràriament a la recomanació de Sèneca, estoics i epicuristes, per tot arreu començà a estendre’s la febra del consumisme. Consumir és la doctrina oficial de tots els governs, perquè s’ha establert que a més consum hi ha més progrés i més riquesa i que els pobles que dominen el món són els més consumidors. Com tothom vol ser ric, o aparentar-ho, tothom consumeix tot el que pot i li’n sobra. Els noticiaris televisius ens mostren els carrers plens d’humans que, com formigues voraces, van d’ací cap enllà, dedicats a la recerca de més coses de les que ja té, sense poder resistir les temptacions que s’ofereixen. Així s’ha arribat al límit de no poder guardar més coses a casa i els contenidors de roba i de tots els residus estan plens a vessar: roba en bon estat, menjar que ja no poden pair els nostres estómacs, electrodomèstics espatllats perquè la seua reparació costa més que comprar-ne un de nou! Cal consumir sense parar, ens diuen; perquè l’economia de la nació depèn d’això, i malgrat que generem quantitats enormes de residus i que ho contaminem tot, consumim i contaminem!

Vivim, doncs, com una verdadera pandèmia, el consumisme i la consegüent contaminació, que està posant la humanitat en perill de col·lapsar, i ni l’OMS, ni els governs volen veure-ho. La saludable i existencialista proposta de folleu que el món s’acaba s’ha substituït per compreu, compreu, encara que s’acabe el món.