Durant la darrera dècada ha estat objecte de diversos articles i documentals el campament de presoneres que va albergar la Casa d’Exercicis “La Puríssima” d’Alaquàs durant la Guerra Civil, entre juliol del 1937 i del 1938. A aquests estudis s’ha destacat d’aquest centre penitenciari provisional de la Segona República, l’estada de familiars d’alts càrrecs del bàndol colpista com Franco, Primo de Rivera, Millán Astray o Queipo de Llano, fet pel qual ha sigut anomenada com «La presó de les Dames d’Espanya». No obstant això, no s’ha aprofundit tant en el cas de presoneres d’ideologies contraposades com el de l’anarquista Emília Napione (1901-?).
De fet, Rosario Queipo de Llano que va coincidir a Alaquàs amb Napione, a la seua novel·la del 1939 sobre les seues vivències de la Guerra Civil, ens la presentava com «una mujer italiana expulsada de su nación y de otros nueve países, por su filiación e ideas anarquistas».
Ja a la dècada del 2000 existia un perfil biogràfic sobre Emília Napione al web «Anarca-bolo. Un sito di comunità anarchiche», on s’arreplega que a la dècada de 1920 va residir a Torí, on era modista, i que va passar també per diversos països, utilitzant dobles identitats i exercint el seu activisme anarquista, fet pel qual va estar empresonada i expulsada d’alguns estats. A la dècada següent, el 1932, va passar per València i per altres ciutats de l’estat Espanyol, d’on va ser expulsada per la frontera portuguesa també pel seu activisme àcrata. Va continuar amb la seua militància llibertària viatjant per Europa i tornant al nord d’Àfrica, passant per nacions a les quals estava en auge el feixisme com Alemanya. A l’inici de la Guerra Civil, el 1936, va tornar una vegada més al nostre país on va treballar com a infermera de l’exèrcit republicà, sent acusada d’espia feixista i corrent el risc de ser afusellada. De fet, en aquest temps va estar tancada a la presó de dones de València i al Campament de presoneres d’Alaquàs. El 1938 va ser expulsada a França, on també va estar reclosa, i el 1941, ja a la Itàlia del feixista Mussolini, va complir dos anys de presó per activitats antifeixistes a l’estranger i per haver sigut infermera del bàndol republicà durant la Guerra Civil.
Més recentment, el 2014, ampliant aquesta informació, es va publicar l’estudi d’Augusto Cantaluppi i Marco Puppini, «Sin haber empuñado un fusil jamás. Antifascistas italianas en la Guerra Civil española 1936-1939», traduït al castellà amb aquest títol dos anys més tard, que inclou una breu biografia de Napione amb el seu retrat. A aquesta s’indica, a més, que durant la seua detenció a l’estat espanyol, el 1932, va rebre la protecció de la pedagoga italiana Maria Montessori, que aleshores vivia a Barcelona.
El compromés i arriscat activisme anarquista d’Emília Napione, que es va donar a un context al qual Europa es trobava dominada pel feixisme, va contribuir a la llibertat i retorn de la democràcia a diversos països del nostre entorn, després del final de la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual hui la recordem.
