La directora de l’IVAM, Nuria Enguita; els coordinadors del projecte, Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno, i l’alcalde Toni Francés, han presentat en la seu d’Alcoi l’exposició ‘Indústria/Matrius, trames i sons’. Es tracta de la primera de les exposicions d’enguany a l’IVAM-Alcoi, ciutat que ha sigut capital cultural valenciana durant 2021 reconeguda per Cultura de la Generalitat.
La mostra es podrà visitar fins al 24 d’abril i en aquest context Nuria Enguita va explicar ahir que «l’exposició planteja una lectura del patrimoni industrial valencià basada en el que és sonor, immaterial i en els moviments socials». Un projecte artístic enfocat en cinc localitzacions: Alcoi, Port de Sagunt, València, Alacant i l’Alcora.
Així, la mostra recull el passat tèxtil de la capital de l’Alcoià, cartells del llegat industrial alcoià del segle XIX procedents de l’Arxiu Municipal o la proposta de transformar Alcoi en un museu industrial a l’aire lliure. També s’hi inclouen elements de l’antic llegat siderúrgic de Sagunt, el ceràmic de l’Alcora, el del calcer d’Alacant i altres enclavaments de tradició industrial.
«La selecció respon a criteris de diversitat territorial i al fet que es tracta de llocs amb una forta tradició fabril. En cada una d’aquestes àrees es planteja un estudi de cas, un treball de camp i una trobada», assenyala la directora de l’IVAM sobre aquesta mostra, que «pretén crear un arxiu de la memòria a partir d’un llegat que no ha centrat tant l’interés en els processos de recuperació etnològica i artística de la cultura popular».
Lorenzo Sandoval explicat que «‘Indústria/Matrius, trames i sons’ se situa entre la creació d’un arxiu i un projecte artístic que s’articula en tres eixos temàtics o trames», la primera de les quals, ‘Prendre la paraula’, recopila cartells de mítings obrers llibertaris, pancartes i cartells de manifestacions per la crisi industrial, processos assemblearis, fanzins produïts en fàbriques ocupades o programes de ràdio.
Música postindustrial
El segon apartat, ‘El so de les màquines’, presta atenció als elements procedents de ‘raves’ celebrades en espais industrials, música postindustrial, el so de màquines en funcionament o les cançons tradicionals vinculades al treball a la fàbrica. El tercer eix es relaciona amb les maneres d’organització social entorn de l’àmbit industrial.
Tono Vizcaíno comenta que «l’exposició es fixa particularment en els usos proactius del patrimoni industrial impulsat per la ciutadania, des de centres socials ocupats, l’activació patrimonial participativa o l’organització de ‘raves’ i esdeveniments culturals».
La instal·lació, que recull tots els materials fruit de la investigació, «està inspirada en el Club Obrer de Rodchenko dissenyat per al pavelló soviètic de l’Exposició Universal de 1925», apunta Vizcaíno. La mostra també inclou elements que no formen necessàriament part de l’arxiu, però que ajuden a dotar de més solidesa el projecte, com ara màquines industrials, peces d’art, megàfons de les protestes pel tancament dels alts forns o cassets de la ràdio pirata.
Nuria Enguita hi va afegir que «aquest itinerari es planteja obert a la lectura i a l’escolta, de manera que bona part dels materials poden ser consultats pels visitants en la instal·lació».
Una vegada concloga el projecte expositiu, l’arxiu passarà als fons de la Biblioteca de l’IVAM per a facilitar-ne l’accés i la consulta.
