Hem llegit i escoltat moltes vegades que a les muixerangues hi caben tots i totes, i és veritat, és un gran exemple d’integració amb el sentit més ampli de la paraula: identificació i participació dels individus en la societat global (en aquest cas, en la colla) de què en formen part. Sols pegant una mirada a qualsevol colla muixeranguera, ho comprovarem: hi ha persones de diferents sexes, raça, mida, edat,... i tothom té un paper rellevant, són necessàries, perquè per a aixecar una figura muixeranguera calen moltes persones, en posicions distintes.

Quan l’edat no importa | MARIA ISONA

Avui recalcarem el factor edat. Està clar que a les colles hi ha xiquets/es, són una part fonamental de les figures, enxanetes que amb valentia llencen besos i alcen la cameta des del punt més alt de la construcció, mentre provoquen somriures, admiració, llàgrimes i forts aplaudiments.

Quan l’edat no importa

Molts nadons són presentats a la colla i a la societat elevant-los entre varies persones al bell mig de la figura coneguda com a “Marieta”, al centre d’un carrer o d’una plaça, en un tipus de bateig pagà.

Quan l’edat no importa

A l’altre extrem hi trobem a la gent gran, no tan nombrosa a les colles, però de segur, la més estimada i respectada. En molts casos, sobretot a les colles més antigues, porten «tota una vida» al sí de la Muixeranga i han passat per diverses posicions a les construccions i càrrecs a la Junta Tècnica o a la Junta Directiva. Altres s’han incorporat tardanament. Aquest és el cas del “tio Ricardo” de la Muixeranga de Sueca, que va entrar a formar part de la colla havent passat els 70 anys, animat pels familiars i cansat de seguir la colla des de la barrera, ja que hi acudia a veure als néts. «Un dia vas a aplaudir, altre t’arrimes a fer pinya i quan m’ho van proposar, ni m’ho vaig pensar».

Aquest mes de gener, el ‘tio Ricardo’ ha fet 80 anys, i la colla, des dels més joves als menys, ho van voler celebrar amb ell, acudint a la porta de sa casa i donant-li una sorpresa en forma de pilaret, mentre ell des del balcó no podia reprimir les emocions.

Alguns pensareu: Què pot fer una persona gran a la colla? «Normalment faig d’escala i pinya i també estic a la Junta Directiva», s’apressa a contestar, però com diu Andrea Oller, la presidenta de la Muixeranga de Sueca: «Tots sabem que el paper més important que hi juga és el d’animar-nos». Quan als assajos no ix una figura o quan la desmuntem amb èxit, sempre llança el seu crit de guerra: «Som els millors!»

En preguntar-li què li aporta ser muixeranguer no dubta en contestar: «M’ho dona tot: tinc il·lusió els divendres d’acudir als assajos i veure a tota la meua colla, la meua família muixeranguera; també m’agraden molt les trobades amb amics d’altres colles, i conèixer poblacions diferents a les actuacions. M’encanta rodejar-me de gent jove, em dona vida».

La pandèmia ha obligat a mantindre’ns separats i ens explica que ha sigut dur, però que gràcies a les noves tecnologies, la colla ha mantingut el contacte, «hem enregistrat vídeos, compartit fotos, ideat muntatges de figures amb objectes que hi teníem a casa,...».

A la pregunta de fins quan seguirà amb aquesta activitat respon que fins que el cos aguante.

En l’actualitat, una persona passats els 70 anys, encara pot tindre el cos i la ment en forma per a buscar activitats i omplir el temps lliure, i com veiem, les Muixerangues no són sols «cosa de joves».

Hem donat sols un exemple, però si es fixeu quan presencieu una actuació muixeranguera, podreu veure aquestes persones majors de diferents sexes, que fan pinya, aconsellen als més joves, cuiden a la xicalla i participen activament de la cultura i de les tradicions valencianes.

celebració. Tota una vida en la colla. 1 y 2 «El tio Ricardo» F

3 Escala a un assaig F