Les colles castelleres, de falcons i muixerangues sempre han mantingut bones relacions, i les actuacions conjuntes i els intercanvis han estat una realitat i cada vegada són més habituals. No obstant això, en l’àmbit institucional, la relació de les tres federacions no havia estat massa fluïdes, més enllà de la gestió dels cascs de seguretat.

Una de les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 ha estat la consolidació dels canals de diàleg i d’informació entre les tres entitats representatives de les torres humanes: la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, la Federació Coordinadora de Muixerangues i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Des de la constitució de la Federació de Muixerangues el 2018 i l’inici de la pandèmia el 2020 s’ha enfortit la relació, amb reunions a tres bandes per tractar assumptes d’interés comuns, com són l’assegurança col·lectiva d’accidents, les jornades de formació, el finançament, els elements de seguretat o els protocols sanitaris per fer front l’epidèmia, ja que totes tres manifestacions presenten unes característiques molt semblants. A iniciativa de Núria Albiol, presidenta de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, a l’estiu del 2020 es va crear un grup de treball on hi havia dos representants per cadascuna de les federacions de torres humanes. Les primeres reunions es van celebrar en línia, i, lògicament, el principal assumpte a tractar va ser la normativa sanitària i els protocols per a la represa progressiva de l’activitat. També la incidència de la pandèmia en les colles i en les entitats que les agrupa, sobretot pel que feia a la massa social, l’economia i el pagament de les despeses fixes, en especial les assegurances col·lectives d’accidents. A mesura que anava avançant la pandèmia i les dades sanitàries milloraven i deixaven albirar una represa pròxima, les consultes puntuals es van fer més habituals; va ser el moment de: «i tu, això, com ho fas?». Cal dir que la informació va fluir d’una banda a l’altra, i la cooperació, un dels valors a l’hora de construir torres humanes, va estar present en tot moment.

Com ja hem dit abans, durant molt de temps el principal motiu de contacte va ser el casc d’enxaneta. Aquest va ser un disseny fet per protegir la canalla castellera i que es fabrica a una empresa de Iecla (el Carxe). L’ús d’aquest element de seguretat es va estendre ràpidament, primer entre les colles castelleres i després entre les de falcons i les muixerangues. Quan una colla volia un casc s’adreçava directament a la Coordinadora de Colles Castelleres, però des de l’any passat, arran d’un fet anecdòtic, però que tingué la seua transcendència, si una muixeranga vol un casc o més, ho ha de sol·licitar a la Federació Coordinadora de Muixerangues, i aquesta fa la gestió amb la Coordinadora de Castells o bé li’n dóna un dels que té en estoc. Aquest és un dels avantatges d’estar federat. De fet, en el conveni signat, es diu que amb «aquest acord es pretén reforçar el paper de la Federació Coordinadora de Muixerangues en erigir-se aquesta en interlocutora vàlida i directa amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, al mateix temps que així s’estrenyen també els vincles entre les entitats de torres humanes de Catalunya i el País Valencià», de tal manera que les peticions de cascs «es vehicularan sempre i únicament» a través de la Federació, la qual, al seu torn, farà la corresponent petició a la Coordinadora, «la qual els facilitarà i posarà a la seua disposició els cascs de protecció sol·licitats per les diferents colles».

El passat dissabte, la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, la Federació Coordinadora de Muixerangues i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van reunir a Tarragona per tractar la incidència de la covid-19 i la represa de l’activitat postpandèmia en cadascuna de les manifestacions tradicionals de torres humanes. La trobada també va servir per a enfortir els lligams, establir noves vies de col·laboració institucional, incentivar mecanismes per a la realització d’activitats conjuntes de les colles federades, i analitzar i incidir en la importància dels elements de seguretat. Va ser una reunió molt cordial i fructífera, i s’espera que siga la primera de moltes més, que, sense cap dubte, seran beneficioses per a les torres humanes tradicionals dels nostres respectius territoris.