El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, no són monuments, obres artístiques, museus... és el patrimoni viu, aquell que manté el poble i el transmet. En València, la Llei de Patrimoni Cultural, defineix i estableix com a béns immaterials del patrimoni etnològic, les pràctiques de la cultura tradicional valenciana, així com les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, en especial aquelles que s’han transmès oralment i que potencien l’ús del valencià. Així, la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: el Misteri d’Elx (2008), el Tribunal de les Aigües de l’Horta de València (2009), la dieta mediterrània (2010) les Festes en Honor de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011) i les Falles (2016).
Les Falles i la Muixeranga (un dels balls que formen part de les festes d’Algemesí), comparteixen, doncs, el seu reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial. Però tenen altres punts de convergència: les dues són fruit del poble valencià, arrastren a molta gent i potencien l’ús de la nostra llengua.
De vegades hem sentit que estan completament oposades, que o ets muixeranguer/a o faller/a, i no tenen el per què d’enfrontar-se. Així ho demostren diferents exemples, el més clar va ser la creació de la muixeranga La Torrentina al 2015 que va nàixer al si de la falla Barri Cotxera de Torrent. Com explica la presidenta de la colla, Marisa Esteve, «la idea va sorgir quan a la falla van decidir participar al concurs de València anomenat: El Cant de l’Estoreta que organitza la falla Plaça de l’arbre per a comissions infantils». Aquest concurs recolzat per la Junta Local Fallera, se celebra des de 1962, el primer diumenge de març pel matí. En ell, els xiquets i les xiquetes, a més de cantar El fallero, han de representar tradicions antigues valencianes. «Nosaltres vam decidir representar les festes d’Algemesí i la muixeranga, aleshores ens posarem en contacte amb la Muixeranga de València que gustosament va acceptar assajar als menuts i després de moltes setmanes d’assajos, ens vam presentar al concurs i vam realitzar diversos balls, entre ells una construcció muixeranguera de tres alçades neta, sols amb menors de 14 anys». Van guanyar el primer premi i després d’aquest èxit, es van plantejar la formació d’una colla, a la que s’hi van afegir amics i dolçainers. Des d’aleshores no han parat d’actuar, en moltes ocasions cridats per falles o per Juntes Locals Falleres, com a setembre de 2016 que juntament amb la Muixeranga de Sueca van ser els encarregats de rebre a les Falleres Majors de València i d’altres pobles i ciutats a l’homenatge que es va celebrar a Sueca.
La colla suecana també ha actuat varies vegades a actes de la Falla Sucro, de la mateixa ciutat i a la falla Sevilla-Dènia de València. A més, la Jove Muixeranga de València ha estat present a l’espectacle de la Fallera Major de la falla Na Jordana en diverses ocasions. També la Nova Muixeranga d’Algemesí va participar al 2016 a la primera Cavalcada pel Patrimoni i donà així el seu suport a la candidatura de les Falles com a Patrimoni Immaterial.
Algunes falles, per la seua banda, han cedit els seus casals per a que les colles pogueren assajar, celebrar dinars o sopars i trobades, davant la manca de locals cedits pels ajuntaments.
Altres falles que celebren la Setmana Cultural, han inclòs als seus actes xarrades sobre muixerangues, tallers o actuacions, com la falla Cronista Vicent Beguer Esteve de Torrent al 2017.
Els artistes fallers també s’han inspirat en muixerangues a l’hora de plantar els seus monuments, com a la falla Na Jordana al 2016 on uns ninots representaven a la Nova Muixeranga, o la falla l’Estoreta velleta de Sueca de 2019 que representava les tradicions valencianes, i apareixia la Muixeranga d’Algemesí i la de Sueca.
La cooperació ha estat recíproca i les relacions positives. Així que per què elegir? Ets de falles o de muixerangues? Soc valenciana.
