El dia 6 d’abril fou el dia mundial de l’activitat física i l’esport. Volem aprofitar la commemoració d’esta fita per tal d’explicar com trobem el món muixeranguer i fer una crida a la salut, donat que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

La salut física, un repte pendent a les Muixerangues

Totes les persones que formem part de les muixerangues som conscients que la preparació física és de vital importància. Els infants han de ser molt àgils i coordinats, els qui fan d’alçadors han d’estar en un equilibri constant, terços i segons han de mantindre la figura i alhora suportar el pes que tenen al damunt. I què podem dir dels baixos? Durant la realització d’una figura de 5 altures, poden arribar a suportar gairebé 700 kg de pes.

Si preparàrem físicament els membres de la colla muixeranguera, ajudaríem a reduir lesions, aguantar més pes de forma òptima, mantindre millor l’equilibri, gestionar correctament el cansament i, per tant, millorar el rendiment dels assajos i la dificultat de les figures. Per aquest motiu, hauria de posar-se molt d’interès en la planificació física de tots els components de la muixeranga al llarg de la temporada.

La salut física, un repte pendent a les Muixerangues

Som sabedors que açò és una assignatura pendent. La majoria de muixerangues som colles joves, la covid ens ha fet parar quasi dos anys sencers i, si volem començar a notar les millores que una bona preparació física podria aportar-nos, caldria començar amb entrenaments adaptats i progressius. No podem pretendre passar de no fer res a una preparació física potent. De la mateixa manera que no podem fer una figura de 5 altures sense haver assolit abans les de 3 i 4, amb la preparació física passa exactament el mateix. El nostre cos s’ha d’adaptar a poc a poc. Hem de prendre consciència i fer els exercicis corresponents de forma gradual.

És per això que la comissió sanitària de la Conlloga Muixeranga de Castelló ha redactat un protocol d’hàbits saludables i s’ha proposat començar a conscienciar la xicalla de la importància dels mateixos. Els adults sovint pensem que els infants són de plastilina, que poden fer el que els demanem sense cap mena de problema perquè no els fa mal res i que, per tant, no requereixen de cap preparació addicional. Potser siga una situació real, però hem de ser conscients que les muixerangues es nodreixen amb el pas generacional i, com tots sabem, aquestes personetes creixeran i aniran ocupant espais diferents dins de les figures de la muixeranga. Esta és la raó per la qual hem decidit començar instaurant els hàbits als xicotets i xicotetes de la casa. Han d’entendre que, per tal de començar a fer qualsevol exercici físic, primer cal preparar-se una mica. Esta educació corporal els ha de servir no només per al món de les muixarangues, sinó per a qualsevol moment de la vida.

No obstant això, no només la xicalla és important. Si es volen fer muixerangues de forma saludable, cal tenir un cos entrenat. Indiferentment del lloc que s’ocupe dins de la figura, cal estar fort, tenir equilibri i ser coordinat. Estes tres premisses haurien de ser essencials en qualsevol membre muixeranguer. Com hem dit abans, som conscients que aquests canvis han de fer-se de forma gradual; no es pot obligar ningú a fer allò que no li agrade ni considere important, però per totes és sabut que qualsevol esport requereix d’una preparació física important si vol fer-se bé i les nostres muixerangues no en són una excepció.

Recomanem al grup fer sempre els passos mínims per realitzar muixerangues en bones condicions, és a dir, un bon escalfament previ a l’inici de l’assaig, descansos actius entre figures i estiraments musculars en acabar. Hem d’ensenyar els nostres membres a ser autònoms en la gestió de la seua activitat física saludable, que entenguen i puguen sentir els seus beneficis i, d’esta manera i a poc a poc, formarà part d’una rutina diària a cada assaig.

Si comencem ara a donar el millor de nosaltres d’una forma saludable, potser demà aconseguim figures que avui ens semblen impossibles. Endavant!