Fa dotze anys, tres actors de l’escena valenciana decidiren que volien treballar junts i li proposaren al dramaturg i director d’escena Chema Cardeña muntar un projecte. Així fou gestant-se i creixent ‘De Hiroshima y Nagasaki’, una comèdia que va servir per a alçar per primera volta el teló de Sala Russafa, al 2011.

Ara torna al seu escenari, dins del cicle de lectures dramatitzades «Miércoles de Emoción». El dimecres, a les 20 hores, es presenta un nou muntatge d’esta comèdia on Jerónimo Cornelles i Rafa Alarcón repeteixen al repartiment, acompanyats esta vegada per Iolanda Muñoz, en substitució de Jessica Belda.

Junt amb el nou repartiment i els dotze anys de diferència, que atorguen una nova energia i context a la representació, hi ha d’altres diferències. Per exemple, Cornelles pren el relleu de Cardeña a la direcció de la peça que varen escriure junts, a quatre mans. Una sàtira on dos assessors polítics esperen a que finalitze una reunió entre el partit del govern i el principal de l’oposició. Malgrat tindre ideologies contraries, tots dos comparteixen un passat en comú. Es conegueren 20 anys abans, a la facultat, quan els seus somnis i ambicions eren molt diferents. Però, sobre tot, el que ha canviat és què estan dispostos a fer per a aconseguir-los. Els observa una dona, també antiga companya d’estudis, totalment descreguda. És un calorós 6 d’agost, el mateix dia en que començà el bombardeig atòmic sobre Hiroshima en 1945. I, a eixos despatxos, sembla que vaja a produir-se d’un moment a l’altre la mateixa explosió.

«Es suposa que, amb el sorgiment de noves forces polítiques, el bipartidisme ha desaparegut. Però, rellegint el text, te n’adones de que les coses estan més o menys igual. Imagine que és perquè anàrem a l’essència. El teatre és conflicte i nosaltres representem en clau de comèdia l’enfrontament que pot haver-hi entre qui no pensa igual», explica Cornelles, per a qui altra de les claus de la vigència del text és el reflex que es fa de l’ambició, un sentiment que, per a ell, no és necessàriament negatiu. «Esta molt bé desitjar coses i estar disposat a moure’t per a aconseguir-les. El problema ve amb què desitges i com ho aconsegueixes, si ho fas amb el teu treball o donant punyalades», apunta el coautor. Un altre atractiu és el retrat que el text fa dels assessors, uns personatges que normalment estan a les ombres.

Com a director, Cornelles ha sigut l’encarregat de fer subtils modificacions als diàlegs per adaptar-los a l’actualitat. També ha revisat el plantejament o la duració d’algunes parts de l’obra par ajustar-les al nou format, acurtant o alleugerant certes escenes.

La lectura dramatitzada de De Hiroshima y Nagasaky permet als espectadors retrobar-se o conèixer esta comèdia hilarant i satírica, que va rebre molt bones critiques a la seua estrena en 2011. La trama es desenvolupa alternant moments del passat amb el present i construint un engranatge perfecte per al ràpid intercanvi d’uns diàlegs desgavellats, als que els polítics deixen de ser políticament correctes. El resultat és un ‘stripteasse’ sense complexes dels budells de la política, on el disbarat es converteix en la realitat mes crua. I la realitat, en un disbarat.