Lluís Mesa recupera els silencies en «Les 11 de maig»

El Museu de la Ciutat va acollir el 12 d’abril la presentació del llibre ‘Les 11 de maig’ de l’autor Lluís Mesa. Este polifacètic escriptor, gestor, tècnic lingüístic i col·laborador del Levante-EMV demostra amb l’obra dramàtica ara presentada que és possible crear una obra amb personatges exclusivament femenins.

El llibre partix d’un esdeveniment històric ocorregut al municipi d’Estivella amb l’objectiu de centrar-se en els silencis quotidians de les dones rurals de principis del segle xx. Les inquietuds de cada dia mostren com la dona assumix de diferents maneres el seu paper en una societat que no compta amb ell.

L’acte va estar presentat per la periodista Clara Castelló. Va assenyalar la importància d’un llibre dedicat a les dones. Va estar present el gestor i productor teatral Toni Pastor. Este destacat fundador de destacats projectes teatrals valencians és l’autor del pròleg. Va ser el primer professor de valència de Lluís Mesar en el col·legi El Saler de finals dels anys 70. Després de 40 anys sense vore’s s’han retrobat a través del llibre. Va assenyalar la importància del teatre no sols per a representar sinó per a llegir. Segons va explicar, cal escriure més llibres dramàtics on el diàleg siga el protagonista. Va assegurar que el text s’acostava a les característiques de les creacions de Dario Fo i García Berlanga pel fet que la sàtira i la temàtica social en siguen protagonistes.

Va intervindre també l’actor Josep Manuel Casany. Va destacar que llegint-lo s’acostava a la realitat de qualsevol població valenciana de principis del segle. Reconeixia qualsevol poble valencià i s’acostava a la generació silenciada de sa mare i de la seua iaia.

L’editora d’Àrbena va dir que estava content d’iniciar la col·lecció literària amb el llibre de Lluís Mesa. Creu que per la qualitat del text serà un èxit. L’escriptor va dir que esperava, amb la creació del llibre, recuperar tots els silencies de les dones de temps passats i actuals. Va qualificar el text de feminista més que d’històric. Va confessar el desig que el públic fora conscient de la importància de llegir teatre i de superar els silencis que ens envolten.