Espai Inestable estrena una peça sobre la vida i els quadres de Vincent Van Gogh

Des de hui i fins diumenge, Espai Inestable acull l’estrena de ‘Vincent’ de la companyia valenciana L’Últim Toc Teatre, una peça teatral que camina per la vida, la ment i els quadres de Vincent Van Gogh.

‘Vincent’ narra la vida d’una personalitat que hagué d’enfrontar-se tant als seus propis fantasmes com a un món que mai el va comprendre. I tot, per poder fer allò que el realitzava vitalment: pintar. «A cavall entre el deliri i l’espiritualitat aquesta obra ens relata la passió, mort i resurrecció de Vincent Van Gogh, el mal anomenat ‘Crist de les mines de carbó’ que tingué una vida intensa, cristològica i que ens mostrà, entre d’altres coses, que els fruits d’allò que sembrem no sempre es recullen en vida», explica la companyia.

Las cartas que Van Gogh enviava plenes de dibuixos a Theo són la base d’aquesta història. A partir de la correspondència epistolar entre Vincent i el seu germà Theo, l’autor del text, Emili Chaqués, mostra una personalitat complexa, intel·ligent i plena d’empatia. En aquest sentit, i com en altres peces signades per Chaqués, l’obra barreja materials originals que han estat traduïts, revisats, adaptats i, a la fi, recreats i reinventats per l’autor.

Tragicomèdia

L’espectacle està dirigit a tots els públics, i té com a objectiu fer visible una altra cara dels trastorns de salut mental. Des d’un punt místic, poètic, reflexiu i no exempt de comèdia i drama L’Últim Toc Teatre presenta aquest nou muntatge que tracta el tema de les malalties mentals. «Volem contar una història sobre una persona que va ser refusada constantment per no encaixar en la societat i que només tingué el suport del seu germà Theo», afirma la companyia. «En aquest relat s’aprén que en atorgar confiança a una persona li donem la possibilitat de créixer, madurar i, sobretot, ser feliç», afegeix.

Amb ‘Vincent’, la companyia valenciana parla de les malalties mentals, de la passió i de l’esperança: pretén visibilitzar i normalitzar els trastorns mentals, remarca la necessitat del suport d’algú per emprendre un camí artístic, apropant al públic la figura de Van Gogh com a persona i amb un món interior brillant.