Des dels inicis, la comunicació ha tractat d'obrir-se pas en els suports escrits, unes vegades per a deixar constància, altres per a fer arribar els missatges a majors distàncies, primer mitjançant signes que simulaven formes figuratives que es podien trobar en la naturalesa, fins a arribar a les lletres que actualment coneixem. En paral·lel, la geografia, entesa com a «territori o paisatge», ha anat estudiant la configuració o distribució dels elements que conformen la Terra, podent arribar a descriure-la.
Partint d'estes realitats, es presenta De la Bauhaus a la Salomé, amb obres de la catedràtica de la Universitat Politècnica de València Begoña Jordá. Un recorregut experimental a través de la tipografia, des de les lletres sans-serif geomètriques de 1975 d’Edgard Benguiat i Victor Caruso evocant el futur, fins a la gruixuda didona creada per Atipo, presentada en 2013, amb reminiscències del passat.
La diputada del MuVIM, Glòria Tello, ha volgut destacar el paper de «la lletra com a art, com a expressió artística», alhora que crida l’atenció sobre «l’especial relació que el museu manté des dels seus inicis amb el món de la tipografia». I és que, a més d'esta exposició, la setmana passada i ja per desé any consecutiu, les parets de la Sala de la Torre s'han vestit de lletres en acollir les obres dels alumnes del Màster en Arts Gràfiques (MAG) i de grans professionals del disseny gràfic valencià amb l'exposició Text-pontàniament.
L'exposició, comissariada per les també professores de la Universitat Politècnica de València Jimena González-del Río i Nereida Tarazona, mostra el cartell com a element integrador i universal. Un suport del carrer, destinat a comunicar i que entra al museu convertit en obra d'art.
Jardí tipogràfic
De la Bauhaus a la Salomé és conseqüència de la trajectòria professional i docent de l'artista Begoña Jordá. Els fonaments bàsics del disseny queden plasmats en una sèrie de 20 cartells en la seua màxima esplendor, sense artificis: composició, ritme, espais... a través de la investigació formal de la tipografia, com un dels principals elements del disseny gràfic.
Espais buits i plens al mateix temps, equilibrats i vibrants, negres i acolorits. Són els diferents paisatges tipogràfics que l'artista ens convida a visitar i en els quals pretén que «la tipografia deixe de llegir-se per a poder veure, per a compondre, per a mirar», assenyala Begoña, per a qui «esta comunicació ha de llegir-se però també veure's, s'ha de jugar amb la composició i jo he tardat anys a comprendre-ho».
Begoña Jordá aprofita els llenguatges del disseny per a transportar l'espectador a un món visceral, on l'experiència viscuda en la instal·lació trenca amb la norma d'una lectura lineal i una lletra escrita, per a endinsar-se en la lletra vista, en les formes i contra-formes, en els espais en blanc. Els diferents plans s'unixen a través de la tipografia de manera aleatòria i natural.
El procés creatiu de l'artista continua sent una cerca constant del llenguatge al servei del disseny. El seu treball qüestiona la part emocional del disseny: és art o és disseny? El cromatisme presentat en les paletes de colors equilibrades, masses, pesos visuals… Hui l'artista dissenya com pintava en els seus inicis. Obri el seu cor al disseny gràfic, en este cas, a través de la lletra.
